El fragment de l'evangeli d'avui, ens mostra el creuement de dos miracles. No és molt habitual que entre mig del relat d'un miracle, en succeeixi un altra, però el relat d'avui, ens ho mostra.
Tormen a trobar elements d'impuresa ritual que farien fugir els molt legalistes mestres de la llei, difunts, malalts d'hemorràgies,...
Per a Jesús, com hem vist, res d'açò és important. Tornam a trobar un Jesús que fa valer la curació, l'alliberament, la vida, per damunt de les consideracions legals.
El primer relat, de Jaire i la seva filla, ocupa el principi i el final del text. Tornant de l'altra banda del llac, Jesús es torna trobar envoltat de gent. Són els que ell mateix anomenarà "ovelles sense pastor". Abans de comançar a parlar arriba un jueu important, un dels caps de la sinagoga, de la colla que -prest- farà la vida impossible a Jesús, però que creu que Jesús pot fer alguna cosa per la seva filla malalta. "Se li llança als peus i, suplicant-lo..." ens conta Marc. És una situació poc habitual per a un cap de Sinagoga, però la vida de la seva filla és més important que qualsevol consideració. La seva confiança en Jesús és major que totes les contrainidacions legals. Per açò Jesús li reconeix la seva fe, fent realitat el seu anhel, la curació de la seva filla.
De manera semblant es pot resumir el cas de la dona amb hemorràgies. les hemorràgies menstruals eren causa d'impuresa legal. Si per malaltia aquestes eren constants, com sembla ser el cas, la impuresa també era constant, convertint la dna en una espècie d'apestada social. Més enllà del sentit de l'humor de Jesús demanant qui l'ha tocat entremig d'empentes, queda la constatació, idèntica a la de Jaire: "Filla, la teva fe t'ha salvat".
Alliberades del seu mal, reintegrades a la vida, de maneres diferents, ambues dones han recuperat la seva opció de viure amb normalitat, amb les seves famílies, reintegrades a la societat. Més allà d'altres consideracions, la nostra actitud amb els qui avui en dia són marginats per malaltia, per pobresa, ha de ser aquesta. També ho ha de ser amb aquells que, fins i tot per la seva "riquesa material" han perdut la seva capacitat de "viure" aquelles coses que valen la pena de ser viscudes.
Hem de fer present Jesús en el món, per tal que uns i altres, trobant-lo, recuperin el sentit de la seva vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario