6 de diciembre de 2015

El Papa, a l’Àfrica, testimoni de l’Evangeli.

El Papa Francesc ha tornat del seu viatge a l’Àfrica. Ha visitat tres països, Kenya, Uganda i República Centreafricana, i da deixat moltes paraules, en les homilies i els discursos, però també molts gestos destacats i destacables. El Papa és especialment significatiu per a mi i per a molts gent pels seus gestos.
El primer gest que vull comentar es va produir a Kenya. En la comitiva papal destacava per la seva senzillesa el cotxe del Papa, un Honda Ballade, envoltat de Mercedes, Land Cruiser, Range Rovers, que portaven la majoria dels líders de Kenya. En un país en el que la corrupció i el malbaratament de recursos està a l’ordre del dia, el papa escullí un cotxe que va provocar els primers comentaris, fins i tot abans de que el papa pronunciés cap discurs. Els mitjans de comunicació de Nairobi ho comentaven així: "Fins i tot abans de qualsevol paraula, el Papa Francesc va donar una lliçó als extravagants líders de Kenya".
Amb aquest gest, el Papa ens indica a tots, no només als polítics africans, quin és el sentit del servei, i com els bens han de ser posats al servei de les persones i mai al revés, fent els poderosos un mal us dels recursos, en contra del benestar dels seus ciutadans. El papa ens diu, des de Kenya que el cristianisme implica honestedat.
En el segon país de la seva gira, Uganda, el Papa ha tingut un altre gest destacable. Més enllà de la tasca teològica i de converses a tots els nivells a favor de l'ecumenisme, Francesc ha volgut retre homenatge als màrtirs d'Uganda, un grup de cristians, anglicans i catòlics que van ser executats a finals del segle XIX, en els actes del 50è aniversari de la seva canonització per Pau VI l'any 1964. El papa destacà que el sacrifici dels màrtirs ha arribat sempre a tots els racons de la terra, i no ha deixat de recordar que "També als màrtirs anglicans, la seva mort per Crist testimonia l'ecumenisme de la sang".
Més enllà de la realitat del fet que els anglicans i els catòlics van compartir el martiri, el Papa Francesc ha posat de relleu el fet que tots els cristians, siguin de la comunió que siguin, compartim el Do de l'Esperit Sant, “per donar testimoni de Jesús i fer que el coneguin i l'estimin a tot arreu.” I ens reclama a nosaltres : "Si, a semblança dels màrtirs revifem quotidianament el do de l'Esperit Sant que habita en els nostres cors, llavors arribarem a ser de veritat deixebles missioners que Crist vol que siguem”
A la República Centreafricana vull destacar la visita del Papa a la Mesquita central de Koudougou, Bangui. En un moment en el que les tensions a nivell mundial són extremes, en el que els recels entre unes comunitats i altres són màximes, el Papa te la valentia de reunir-se amb la comunitat musulmana d'aquell país, en el que la presència de l'Islam, aproximadament del quinze per cent, s'assembla a la d'alguns països europeus.
I el missatge del Papa, com no podia ser d'altra manera, és de Pau. “Cristians i musulmans som germans... Hem de romandre units perquè cessi tota acció que, vingui d'on vingui, desfigura el rostre de Déu. ... Junts diguem "no" a l'odi, a la venjança, a la violència, enparticular a la qual es comet en nom d'una religió o de Déu. Déu és pau, salam.
En un moment en el que les enquestes reflecteixen un augment del rebuig dels diferents en els nostres pobles, el Papa ens reclama la unitat entre germans amb tothom, mes enllà de sectarismes i d'extremismes violents. I convidava aquella comunitat musulmana, i a tots els cristians i musulmans del món, a treballar per la reconciliació la fraternitat i la solidaritat entre tots.
Casi sis dies de viatge per el Cor de l'Àfrica, deixen infinitat de documents, de sensacions, de paraules i de gestos, que el mateix Francesc resumeix com “una sorpresa”. Una sorpresa tant sols es possible quan el cor d'una persona està en disposició d'acollir les novetats, d'acceptar les insinuacions que de mil maneres ens fa l'Esperit, quan no esteim ancorats en unes situacions que ens impedeixen reaccionar amb generositat.
Tant de bo que el nostre cor sigui, com el del Papa Francesc, obert sempre i especialment en aquest Temps d'Advent, a les sorpreses de l'Esperit.