30 de noviembre de 2011

preguem l'Advent

DIMECRES DE LA PRIMERA SETMANA D'ADVENT


Isaïes 25,6-10
Salm 22
Mateu 15,29-37

Déu eixugarà totes les nostres llàgrimes
i farà que el nostre cor ho celebri,
perquè gaudim del banquet de la vida,
perquè ho celebrem i ho gaudim amb la bellesa que ens envolta
i amb els detalls d'afecte que ens regalen els altres.

REFLEXIÓ

El sacrifici és part de la vida. És quelcom que hom ha d'assumir. No és quelcom que haguem de lamentar. Hi ha paraules de moda: “comoditat”, “el què és fàcil”… Hi ha paraules que avui fan por: “això costa”, “hem de caminar”, “això ocuparà molt de temps”, “és molt difícil”…

El comerç està muntat sobre missatges que proclamen una vida fàcil, sense problemes. Els problema ve quan una vegada desempaquetat allò què hem comprat, no funciona, s’ha fet malbé, ens deixa penjats… Aleshores ens adonem que les coses fàcil no existeixen. Que res ens estalvia les dificultats. Tot el què ens facilita la vida també ens la complica, d'alguna manera. El dia que no hi ha llum és una tragèdia. Palpem que depenem d'un fil, d'un raig de llum…

No tot és tan fàcil com ens diuen. Un dia o un altre ens hem de baixar de la comoditat i afrontar la vida amb els seus problemes, amb la seva cara i la seva creu, amb els seus disgustos i alegries. És normal. No és quelcom que haguem de lamentar, sinó d'assumir. Quan tu et sacrifiques per alguna cosa, per algú… no estàs perdent res. Estàs donant, estàs lliurant la vida. No hi ha lliurament sense una mica de “dificultat”. No hi ha preparació de Nadal sense sortir dels camins de sempre…

ESCOLTA, SENYOR ...

Venim a tu cansats,
tolits, estressats, adolorits,
cecs, sords, indiferents,
distrets i malalts de moltes coses.

Venim a tu perquè ens curis,
perquè posis la mà damunt nostre
ens redrecis, ens omplis de salut,
i ens alliberis de l’autocompassió.

Venim a tu famolencs:
de compartir tot el que tenim,
d'ensenyar el què sabem,
de regalar l'amor rebut.
Venim perquè ens saciïs el cor,
ens alliberis d'ansietats i desitjos,
ens netegis de competitivitats
i ens facis viure en comunitat.

Venim perquè ens facis germans,
perquè impulsis en nosaltres el compartir,

SUGGERIMENTS

• Mira de posar atenció especial, durant tot el dia, en somriure i en sentir l'alegria del consol de Déu.

• Aprofita per a sortir a trobar algú que està trist o li pesa la vida, per “eixugar les seves llàgrimes” i acompanyar el seu dolor, com Jesús fa amb nosaltres.
(Ho pots fer fent una trucada, una carta, una visita o un detall…).

• Estigues atent a la quantitat de coses i aliments que tens de més, mentre d’altres no tenen el necessari.

• Intenta parlar d'aquests temes en família.

Vivim temps d'individualisme i hedonisme;
el consum desenfrenat ens arrossega a tots;
és difícil mantenir-se al marge i no caure en la temptació de tenir,
d'aparentar, del poder i del prestigi.
La dimensió materialista de la persona es valora en excés,
mentre la parcel•la espiritual és oblidada i es va perdent.
El cristià d'avui o és un místic o no sobreviurà.

29 de noviembre de 2011

preguem l'Advent

DIMARTS DE LA PRIMERA SETMANA D'ADVENT

Isaïes 11, 1-10
Salm 71
Lluc 10,21-24
Déu sap que la vida no està feta de grans conceptes,
sinó de petites coses que se senten.
Ell ens parla al cor,
si sabem fer silenci
si apaguem tots els sorolls.
Ell revela els seus secrets a la gent més senzilla,
en comptes dels savis i els entesos.


REFLEXIÓ

T’estava esperant i no vas venir. He volgut donar una sorpresa a la "persona que espero i surto a esperar-la”. Rumio per on vindrà: “Passarà per aquí,…, em va dir que vindria a tal hora ...". I em duc cada desengany! La persona que esperava ha passat per un altre camí, ha canviat d'hora, s’ho ha repensat…

Al final em dic ami mateix: “La propera vegada, res de sorpreses; les coses ben concretes i definides: dia, hora, lloc ...".

Aquesta experiència m'ha fet pensar en el què vivim en aquest temps d'Advent. No es tracta de “sorprendre Déu que arriba”, sinó de “deixar-se sorprendre per Déu”. No hem de sortir a buscar-lo. Ell ens va a buscar.

L'important no és “imaginar” per on "passarà” Déu. Déu no necessita consellers. Déu no admet que nosaltres li fem les planificacions. Ell ve per allà on vol, per on menys l’esperem. Déu no demana cita prèvia. Déu es fa trobadís per allà on passem.

Esperar a Déu no és anar-lo a buscar a un lloc, sinó estar a l’aguait per a reconèixer-lo pel camí que anem fent.

Res de sorprendre a Déu!

Sí, deixar-se sorprendre per Déu!

ESCOLTA, SENYOR ...

Molts profetes van desitjar conèixer-te del tot,
i Tu m'has regalat la teva amistat,
m'has revelat els teus secrets
i em fas sentir la teva presència.

Et dono gràcies, Senyor, perquè m’has triat,
per convidar-me a ser el teu deixeble,
per fer-me gran en la meva fragilitat
i per tenir pensats gran somnis per a mi.

Em regales capacitat de contemplació,
m'ajudes a gaudir de la bellesa,
em tens sempre abraçat
i poses sobre mi la teva mà.

Amb tu floreix la justícia
i la pau ens envolta a tots,
ens fas compartir amb el germà
i no descansar fins que tots visquin bé.

Tu ets una benedicció per al que et coneix
i per als que ens reunim en el teu nom.
Tu plenes nostre cor d'entusiasme
i de desitjos de construir el vostre Regne.

SUGGERIMENT

• Escriu una carta a Déu agraint que t’hagi cridat a seguir-lo.

• Pren consciència de les teves fragilitats personals, reconeixent-les i oferint-les al Senyor.

• Fes una pregària basant-te en els errors i les mancances dels qui t’envolten, acceptant i prega per ells amb tendresa i misericòrdia.

Moltes vegades les persones que fan servir un to fort o agressiu és perquè se senten insegures i petites.

Qui està segur no necessita fer ús de la violència ni presumir de les seves seguretats, simplement viu amb elles. La relació amb Déu facilita l'autoconeixement i l'autoestima, generant reconciliació amb un mateix i amb el què Déu va fent en cada un.

28 de noviembre de 2011

Preguem d'Advent

DILLUNS DE LA PRIMERA SETMANA D'ADVENT
Lectures d’avui, per si les vols buscar a la Bíblia
Isaïes 2,1-5
Salm 121
Mateu 8,5-11

Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva.
La meva ànima s'omple d'alegria en pensar en la teva arribada.
El meu cor s'omple de cants, mentre t'espera.
Tu m'ensenyaràs els secrets de la vida, les rutes més apassionants i els millors companys de viatge.
Amb tu, Senyor, el camí de la vida és més fàcil
i les butllofes que m’han sortit als peus de caminar són més suportables.

REFLEXIÓ

Com el criat del centurió, nosaltres també estem malalts de moltes coses, com ara la rutina, el desencís, el cansament o l'estrès.

Déu s'obstina, una vegada més, a entrar a casa nostra perquè ve a curar-nos.

Ell ens proposa una manera de viure més descansada, menys tensa, més despreocupats, més il•lusionats i feliços.

El Senyor té un somni especial per a cada un, i a tots ens impulsa a la plenitud. Per això, un any més insisteix a entrar en nosaltres i acompanyar-nos perquè arribem a ser el que Ell ha pensat per a nosaltres.

Déu mai no es conforma amb la mediocritat, sinó que ens en treu i ens impulsa a l'autenticitat, al desenvolupament més gran del nostre potencial interior i a la felicitat completa.

Hi ha parcel•les de la nostra personalitat que estan encara sense despertar, "sense desempaquetar" i Déu vol que visquem la vida amb tot el que som i podem.

ESCOLTA, SENYOR ...

Tu saps molt bé que et necessito,
encara que no et convidi a entrar a casa meva,
encara que t’oblidi i et perdi,
encara que me’n distregui de tu i de les teves coses.

Senyor, entra dins de tot de casa meva, saps que t’estimo,
que el meu amor és oblidadís i despistat,
però que ets el timó de la meva vida,
la salut, la il•lusió i el descans.

Com el criat del centurió estic malalt
de tantes coses que Tu ja saps, Senyor,
i per més que em proposo esmenar-les,
només Tu podràs posar la meva vida en harmonia.

No et quedis a la porta, passa a dins de tot,
com a casa teva, fes-te el Senyor dels meus dies,
envaeix el meu cos, la meva ment, la meva agenda,
condueix-me al que Tu tens paviment per a mi.

SUGGERIMENTS

• Aquest dilluns pots adonar-te de com el Senyor pren la iniciativa per venir a visitar-te i guarir-te.

• Passeja't per casa teva imaginant que ve a visitar-te Jesús. Deixa't qüestionar i guarir per Ell.

• Reflexiona sobre la teva manera d'acollir, de convidar i de compartir a casa: si ho fas amb senzillesa, austeritat i valors evangèlics.

• Vés preparant els regals de Nadal, fes-los tu mateix o compra’ls en botigues de comerç just per a fomentar la senzillesa i la solidaritat.

• A tots ens agrada que ens vinguin a visitar. L'acollida és un regal que ens oferim els uns als altres. Si a més a més hom ho rep amb senzillesa i austeritat, l'altre se sent més a gust i més còmode.

• Ser amfitrions a l'estil de Jesús, és donar a l'altre el millor, sense estridències, sense ostentacions i amb la major naturalitat i generositat.

• Jesús sempre posaria per davant les persones abans que les coses, i la comunicació als aliments.

27 de noviembre de 2011

Preguem l'Advent

Podeu pensar que he agafat arrancada, però no, aquest material no és meu. Me l'ha enviat un bon amic, prevere del Bisbat de Solsona, Jo tan sols hi he afegit els dibuixos. Esper que sigui útil per a viure una mica millor aquest temps d'Advent.

Joan

PRIMER DIUMENGE D'ADVENT



Per al Senyor sempre som a temps de començar de bell nou.

Un altre Advent és una altra oportunitat, per deixar-nos modelar per Ell, per a refer allò que no és perfecte en la nostra vida.

Déu ve a alliberar-nos de la mediocritat, de la rutina repetitiva, i de la vida grisa.

Ell omple de color la nostra existència.


1. - PARAULA DE DÉU (Mc. 13,33-37)

Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment.


Passa com amb un home que se'n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l'amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!


2 .- REFLEXIONA LA PARAULA DE DÉU:


• Vetllar és estar desperts i a l’aguait com un sentinella per a què Déu no passi per les nostres vides sense que ens n’adonem.


• Hem d'estar atents també a Déu que passa pels altres i pel món que ens envolta.


• També se'ns manifesta la llum, quan llegim l'Evangeli.


• En quins altres moments penses que se't pot manifestar aquesta Llum?


3 .- PREGÀRIA DE GRUP


ON ÉS LA TEVA LLUM, SENYOR?:
En obrir els ulls al matí,
s'omplen de llum.
Durant l’Advent la teva llum ens pot passar inadvertida
si no estic a l’aguait i despert:
Avui puc veure la teva llum en el meu cor
quan estimo i estic ple d'esperança.
Avui puc percebre el teu pas per la meva vida
si estic a l’aguait.

Avui et puc veure si miro el cor dels altres:
La manera com m’estimen els meus pares,
l'amistat dels meus amics,
la manera com s’impliquen els meus professors
perquè jo aprengui coses.
Avui puc veure't en els esdeveniment del món:
Els pobres de la terra, els orfes de la guerra,
els immigrants.


Avui puc veure la teva llum en l'Evangeli
i per això et demano que estigui atent a la teva Paraula.
Et demano, Senyor que brilli la teva llum sobre el meu rostre
i que els altres se’n adonin de la teva presència
a través de la meva vida i la meva manera d’actuar.


SENYOR, ESCOLTA…
Tu ens animes a viure atents,
a vetllar per a no malgastar la vida,
a posar atenció en cada cosa,
a bolcar-nos en el present.

 Tu ens convides a la vida autèntica,
ens treus de l'apatia,
ens entusiasmes amb el present
i ens portes cap a la plenitud.

Tu, Senyor, ens despertes,
ens impedeixes que ens enmandrim davant la vida,
acomodant-nos per a viure tranquils
sense construir un món millor.

Tu ens animes a crear vida,
a inventar constantment,
sense deixar-nos arrossegar pels altres,
i a optar per la teva manera de fer
i d'estar en aquest món.


4 .- ESCRIU LA TEVA PRÒPIA PREGÀRIA.


(És la teva resposta a Déu: pot ser una pregària de desig, de propòsit, de somnis, de compromisos, etc.)


SUGGERIMENTS


• Revisa la teva pròpia vida i el nivell de satisfacció aconseguit, puntuant-te del 0 al 10 en felicitat vital, i presenta'ls al Senyor.


• Reflexiona sobre la novetat que Déu duu a la teva vida.


• Confecciona un calendari d'Advent per decorar casa teva, però, en comptes de posar bombons, com en d’altres cultures, introdueix frases de l'evangeli o gestos d'amor que cadascú pugui fer durant el dia.


UNA PROPOSTA PER BENEIR TAULA



Senyor, beneeix-nos a tots els presents, fes que estiguem units i contents, ajuda'ns a ser acollidors i amics de la gent, i a viure construint un món millor.

la glosa

Tornem-hi!

El pricnipi d'any és temps de bones intencions, de grans propòsits. tornem, idò fer el propòsit d'escriure algunes retxes en aquest blog, si pot ser, cada dia.

Facem una reflexió del dia d'avui.
L'Església ens convida a començar un nou any, avui. és el principi del temps d'Advent, que vol dir adveniment, o vinguda. Esperan la vinguda de Jesús, en la commemoració del seu naixement, mentres esperem la seva vinguda definitiva, al finals dels temps, o del nostre temps.
L'evangeli d'avui ens demana atenció, vetlla. I, si volem ser conscients de la vinguda de Jesús, hi hen d'estar molt, d'atents. Ell ve sempre sense fer soroll, sense molestar massa, sense grans parafernàlies. Per poc que badem, ens passarà el Nadal per davant els nassos, sense enterar-nos