30 de septiembre de 2010

molt a prop, i no el veim...

En moltes ocasions ens sembla que la promesa de Déu, feta presència en Jesús, del Regne de Déu, és llunyana, irrealitzable. De vegades ens costa veure'n els petits detalls que ens poden il·luminar i mostrar la seva presència...
En la eva glosa, en Bep ens en assenyala un d'aquests detalls...



Dijous XXVI de durant s’any

Si com un fillet t’has tornat
Desitges bé a cada qual,
En tu sa bondat sempre val,
Jo pens que ja ha arribat
Un regne il•limitat
De llibertat espiritual
Que del mon en es sa sal:
Regne de Deu l’hem nomenat
Bep Guàrdia

29 de septiembre de 2010

...el cel obert està i es missatger va i ve.


Aquests dies, a finals de setemble i principi d'octubre, celebrem festes d'Àngels i d'Arcàngels. Els arcàngels son presentats en la tradició com els "capitans" dels àngels, en la suposada "tropa" dels exercits celestials.
Però la funció dels àngels i els arcàngels no és la guerra, encara que, si cal, també se saben barallar. La seva funció és fer present Déu en el món; a Menorca en diriem "missatges": Missatgers. El papa Gregori explicava en una seva homilia que el nom d'àngel és nom d'ofici, no de naturalesa, ja que si nón "fan enviats" són esperits purs, però no àngels.
Avui, festa dels Arcàngels: Miquel, que vol dir "qui com Déu"; Gabriel, que significa "força de Déu"; Rafel que vol dir "Medecina de Déu", felicitats a tots.
D'aqui uns dies, dia 2, dissabte, celebrarem la festa de l'Àngel de la Guarda. ja en farem un trosset més.

Agafant aquesta idea dels missatges, en Bep ens fa la seva glosa d'avui.

Els sants arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael.
Veureu els àngels de Déu pujant i baixant sobre el fill de l’homo.

Angel vol dir missatger
I quan en sabem pregar
Que ès amb s’univers combregar
Com s’astronauta ho sol fer
Que des de dalt ho veu molt bé
Preciós ès a sa Terra estar
I d’un mateix sol reparar
Que ès molt poca cosa també.

I quan jo ho solec fer
De dita manera observar
Lo que as meu voltant hi ha:
Jesús d’exemple agafaré
I tot d’una en veuré
El cel que tot s’obrirà
I un missatge sobirà
Cap as fill de Déu en ve,
Que per fer-lo entendre bé
En homo es va transformar.
Sempre seguit sol passar
Que el cel obert està
I es missatger va i ve.
Bep Guàrdia




28 de septiembre de 2010

Coincidència?


"Casualment" en la lectura continuada que en aquests dies es fa de l'evangeli de Lluc, el passtge d'avui encaixa, de meravella amb el sant del dia, sant d'aquells que aquí celebren pocs, i del que l'Església ens convida a recordar: Sant Vencesalu. Venceslau fou un princep de Bohèmia cal a l'any 925. enfrontat amb els veïns va escollir ser-ne vassall que enemic. El seu germà estava en contra d'aquesta decisió, fins al punt d'assassinar-lo al seu palau. "La ma d'un servent de Déu no ha de ser fratricida", li va contestar mentre tirava l'espasa i es deixava matar.
Jesús resolgué decididament anar a Jerusalem, sabent que l'esperava la mort.
Venceslau, també.
Casualitat? Coincidència?

Dimarts XXVI de durant s’any.
Jesús resolgué decididament d’encaminar-se cap a Jerusalem. (Lc 9, 51-56)


No sabem on hi ha sa sort.
Però sa fe fa caminar
I un s’ha de confiar
En que es camí surti tort,
Que açò en sol posar fort.
Cap a Jerusalem anar
Ès bon camí continuar
En que ens dugui a sa mort,
Que ès desfer amarres des port
Per nous paratges conquistar.
Bep Guàrdia

27 de septiembre de 2010

les aparences enganen...

Ho deim moltes vegades, que les aparences enganen. Els cristians, en ocasions, ens creiem millors que els altres, que no van a missa, que no van a reunions, que... però n'hi ha molts d'aquests que en "bonhomia" ens guanyen de molt...


Dilluns XXVI de durant s’any.



Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis, i li dèiem que no ho fes més, perque no ès dels qui venen amb noltros. (lc 9, 46-50)



Jesucrist ens va dir que mai havia anat al futbol. De manera que els meus amics i jo el vam dur a que veiés un partit. Va ser una ferotge batalla entre un equip catòlic i un de protestant.

Primer van marcar els catòlics. Jesús va aplaudir esvalotadament tirant per amunt es seu capell. Després, van marcar els protestants, a lo que Jesús va tornar a aplaudir esbojarradament fent volar de nou el seu capell.

Açò, semblà desconcertar a un homo que es trobava darrera noltros. Va donar un toc a Jesús a l’esquena, i li va demanar: Amb quin equip va vostè, bon homo?

Jo?, va respondre Jesús visiblement excitat per es joc. Ah!, idò jo no vaig amb cap equip. Senzillament gaudesc del joc.

S’homo es girà cap al veí de seient i, fent un gest de despreci, li va xiuxiuejar: Humm... un ateu!


Jesús era un hebreu
Que a alguns els va enrabiar
Sa veritat va practicar
I açò el va dur a sa creu
Es pecadors va defensar
Un quan ès de ver cristià
Molt bé pot semblar un ateu
Bep Guàrdia


26 de septiembre de 2010

sa glosa en imatges



video
Avui, com a experiment, la glosa en imatges i cantada...
Alguns l'haureu poguda sentir el passat divendres a la radio.


Hi havia un pagès que cada any guanyava un concurs comarcal destinat a incentivar els millors productors de blat de dita comarca. Es pagès en qüestió, cada any, regalava als seus veïns que feien mitjera amb ell, sa llavor que necessitaven per sembrar se seves respectives finques.


Un dia, un periodista li va demanar perquè feia açò, a lo qual va respondre:
- En realitat, ho faig per interès propi, perque sa polinització, es cuida de retornar-me una part de sa llavor, sa qual, si fos de poca qualitat, minvaria sa qualitat de sa meva collita. D’aquesta manera, lo que fa, ès millorar-la sobre manera, posant sa collita en qüestió a un millor nivell que sa resta de sa comarca.

Diumenge XXVI de durant s’any. Lc 16,19-31
Et van tocar bens de tota mena, I a llàtzer mals, Però ara ell ha trobat consol, i tu sofriments.


Si bona llavor li neix
A qui a prop de jo vol sembrar
Es gra es polinitzarà
Venint cap a jo mateix
Si procur maldar a ajudar
As que malament li va
M’ajudo a jo mateix
Bep Guàrdia

25 de septiembre de 2010

avui, amb retràs...dues

Ahir, no va poder ser. No va bastar el dia per les coses que havia de fer. La disposició de servei, fa que en ocasions hem de deixar alguna cosa per a fer-ne una altra. Ahir, per acompanyar uns que venien de Barcelona, vaig deixar els lectors... No vull dir que no tornarà a passar, que mai se sap...

En la seva glosa d'ahir, en Bep (que va ser puntual) ens diu qui és (o com és) per a ell el Messies.
Divendres XXV de durant s’any.
I voltros, qui deis que som jo? Sou el Messies, l’ungit de Déu.  (Lc 9,18-22)


Messies vol dir ungit
A un nou rei solien ungir-lo
Per as poble pasturar-ló
Tothom d’ell volia ser amic
Per participar des convit
Des poder que te es pastor.
Però amics nostro Senyor
No va venir per ser servit
Sinó per fer-se es més petit
Per as més pobre servir-ló
Per així a tots mostrar-ho
Que per fer un món més polit
Si un de rei vol ser elegit
S’ha de fer es servidor.
Bep Guàrdia

I ara la d'avui, una reflexió sobre la mort, arran de la lectura (hermosa, val la pena llegir-la amb tranquilitat) del llibre de l'Eclesiastès.


Dissabte XXV de durant s’any.

Recorda’t del teu creador els anys de jovenesa, abans sa pols no torni a sa terra i s’alè s’en torni a Déu. (Coh 11,9-12,8)


La nostra por a la mort, no es més que el tremolor del pastor dret davant el rei, quan aquest va a honorar-lo.
Baix la seva por, ¿no està jubilos el pastor sabent que podrà ostentar es segell del rei?
Perque ¿què és morir, sinó entregar-se despullat al vent i fondre's amb es sol?
¿I que és, deixar de respirar, sinó alliberar sa respiració dels seus inquiets vaivens perque es pugui alçar i expandir-se, cercant sense traves sa pau?
La boira, que es dissipa a l’alba, deixant només humitat als camps, s’alça i es converteix en nuvolada per tornar a caure convertida en pluja.
No esteim tancats dins des nostros cossos, ni confinats a cases i camps. Perque lo que som, habita a les muntanyes, damunt la mar i vaga amb es vent.

Si un as pròxim perdona
Ès perque ha après a observar
Que sa vida que ens van donar
Està en línia segona
Noltros només som una ona
Que forma part de la mar
Que quan es sol caragolar
I a sa vorera es fona
Per cap banda no s’engrona
I a la mar gran sol tornar
Per així poder combregar
De sa gran música que entona
Ona grossa i petitona
Quan balla damunt la mar.
Bep Guàrdia

23 de septiembre de 2010

Tenia ganes de veure Jesús?

Herodes tenia ganes de veure Jesús? o , pensant que era Joan ressuscitat, tenia ganes de veure un prodigi...?

Dijous XXV de durant s’any.

Joan, jo el vaig decapitar. Però aquest de qui sent a dir tot açò, qui ès? (Lc 9, 7-9)

Un dia, un màgic, es va trobar amb Jesucrist vora el riu i, tirant la seva estora damunt l’aigua, hi va pujar i va dir: “Oh mestre, anem a resar junts”.
I Jesús li va dir dolçament: “Amic, perque et comportes com un venedor en el mercat d’aquest món? I després va afirmar: Ho fas a causa de sa teva debilitat”.
Dit açò, va llençar el seu mantell a l’aire, i estant volant, hi va pujar damunt.
Allò, era molt més de lo que el màgic podia fer, de manera que aquest, es va quedar en silenci.
Volent-se guanyar el seu cor, Jesús li va dir: Amic, un peix pot fer lo que has fet tu, i una mosca pot fer lo que he fet jo. Lo vertaderament essencial, és superior a tot açò, i d’açò, és del que ens hem d’ocupar.


Per a Jesús coneixer-ló,
He seure i observar
Es meu cos deixar vibrar
Amb tota sa creació.
Perque ès una sensació
Que s’atenció no sol cridar
Ès com s’estrella polar
Que fa molt poca claror
Però tant pobre com senyor
Tothom amb ella es sol guiar
Per el Nord poder trobar
I anar amb es rumb millor.
Bep Guàrdia.

I nosaltres? ens acostem a Jesús per veure un prodigi, o busquem realment ser acompanyats en el nostre camí de salvació?, en el nostre procés de conversió? realment volem veure Jesús? si és així, ho podem fer en molts germans que pateixen, que necessiten el nostre compromís amb ells i amb él món. En ells el veurem a Ell, com feia Teresa de Calcuta. ... i els homes d'aquest món veuran, en les nostres actituts, Jesús present. Aquesta ha de ser la nostra guia, el nostre Nord.

22 de septiembre de 2010

Imaginem que sa vida és com un autobús passant, per exemple, per una vall dels Alps, on el paisatge de llacs, rierols i muntanyes de teló de fons és preciós. I dintre de l’autobús hi som tots nosaltres amb les cortines tancades per que tenim prou feina repartint-nos la propietat de les terres que esteim travessant...


Dimecres XXV de durant s’any.

No prengueu res per es camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni doblers, ni un altre vestit (Lc 9,1-6)

Quan en duem poc equipatge
Es cos va alleugerat.
Al•lots: amb sa gravetat
Hem de lluitar tot es viatge,
Uns gaudeixen es paisatge
I d’altres sa propietat.
Bep Guàrdia

Els que hem fet l'experiència del Cami de Santiago podem entendre, potser amb més claretat, la importància d'anar lleugers. En vida, la "motxilla" moltes vegades no l'escollim nosaltres, sinó que ens la donen i en moltes ocasions ens l'omplen. I no hi podem fer res.
Facem l'esforç de no afegir-hi res de part nostra. Possiblement amb açò serà suficient per a fer un bon camí. No es tracta de carregar els altres... i anar amb els mans a la butxaca!!
Que durant el dia, disfrutem del paissatge. Ja discutiran altres per la propietat!!

21 de septiembre de 2010

Sant Mateu, ¿"patró dels pecators"?

Els bons no necessiten metge, mentre que els malalts són els que requereixen atenció. però en ocasions, tot i ser els que reben en primer terme l'anunci de salvació, ens veim poc reconeguts. Seguin essent els "dolents". Amb Mateu se'ns dóna una visió diferent.
Sant Mateu, apòstol i evangelista.

No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.


Passant per es profeta Amós
O bé els evangelistes
Tots en posen ses vistes
As dolents, per salvar-los.
Per sant Mateu, els pecadors
Mos sentim protagonistes
Bep Guàrdia

20 de septiembre de 2010

Contemplació-acció; Acció-conmtemplació

"Jo som la llum del món..." és un text que no podem perdre de vista en llegir l'evangeli d'avui. i si nosaltres, com a deixebles del Mestre hem de ser com ell, també hem de  il·luminar-lo, no com a "bombilla" que te llum pròpia, sinó com a mirall, que reflexa la llum d'un altre. però el mirrall ha d'estar en bona situació per a fer la seva feina; tampoc el podem amagar, perquè sinó no reflexarà mñes que la fosca del seu contorn. 
Trobar l'equilibri entre acció i contemplació, entre lluita i pregària, és una de les dificultats del nostre temps. És la pregària d'avui del nostre glosador
Dilluns XXV de durant s’any.

Posen es llum ben alt, perque els qui entren vegin sa claror

Sa llum que del cel ens ve
Ès per en terra il•luminar
Per tal de no tropissar
veure els obstacles bé.
Per tant si de cristià vull fer
amb dita llum en guiaré
sense tot es dia estar
assegut i cap as llum mirar
que sinó m’enlluernaré
i encara més poc veuré
sa ruta que he de passar.
Pare mostra’m a combinar
Es temps que jo us lloaré
Amb es que dedicaré
A per sa terra caminar.
Bep Guàrdia

19 de septiembre de 2010

...i avui, història i glosa

Ahir en Bep ens oferia una rondalla i una glosa; avui ens fa un trosset d'història i una glosa.

 
Ramon Llull, duia una vida sencillísima en una petita cabana al Puig de Randa. Una nit, estant a fora l’ermità, va irrompre un lladre a sa cabana, es qual, quan va descobrir que no hi havia allà rès que robar, es va endur una bona decepció.

Quan Ramon va tornar, va sorprendre el lladre “in fraganti”.
- T’has pres moltes molèsties per visitar-me.
Li va dir al rater.
- No t’hauries d’anar amb ses mans buides. Per favor, emporta’t com a regal els meus vestits i la meva manta.
Totalment desconcertat, el lladre va agafar ses robes i se'n va anar. Acte seguit, Ramon es va seure despullat i va pensar.
- Pobre homo, com m’haguera agradat poder-li regalar sa riquesa que em deixa desprendre'm de les coses.

Diumenge XXV de durant s’any.

No podeu servir Déu i ses riqueses.


Quan un viu profundament
Sa vida haurà girat
Per viure amb austeritat.
Però desgraciadament
No sempre viure senzillament
Comporta profunditat.
Quan s’evangeli un ha trobat
Canvia tot es raonament
Per de Déu fer-se servent
Que ès sa major prosperitat.
Bep Guàrdia

... i és que les dualitats són molt complicades. "no podem ser a missa i repicar"; però tampoc podem ser (o dir que som) creients i oprimir els nostres germans, els d'aprop, amb condicions laborals injustes, amb injustes maneres sobreviure, ni els d'enfora, amb un comerç internacional bassat en el lucre dels intermediaris i la ruina que manté esclavitzats els procuctors. Etc.
En un món que es diu civilitzat (i en moltes ocasions cristià) som molts els que volem servir dos deus... o més de dos.

18 de septiembre de 2010

avui, glosa i rondalla

L'evangeli d'avui ens fa pensar amb altres textos del Nou Testament. La primera lectura n'és un, però n'hi ha d'altres de Sant Pau: "si el gra de blat cuan cau a terra no mor..." En Bep Guàrdia, el nostre pensador, ens proposa avui una glosa i una rondalla. Entre les dues podrem reflexionar una bona estona sobre aquest evangeli i els altres fragments de l'Escriptura.


Dissabte XXIV. Memòria de Santa Maria.
La llavor que cau en terra bona vol dir aquells que reben la paraula i, sofrint amb constància, arriben a donar fruit. (Lc 8, 4-15)

Amics com es gra de blat
Que en terra bona romania
Ha estat sembrat amb alegria
I ni mica s’hi ha oposat.
Qui sa Paraula l’ha impregnat
Ès feliç fins as darrer dia.

Hi havia un guia turístic completament enamorat de la costa menorquina, i que anava amb un grup per la zona del Far de Cavalleria. Quan arribaren just darrera el far, en que el penyal és molt alt i si algu caigués es mataria sense remei, un homo visiblement retgirat i decantat del precipici li demanà:

- I si caiguéssim de dalt a baix què?
El guia li respongué:
- No deixeu de mirar cap as penyal, perque moltes vegades és ple de cabres que hi pasturen i ademés es paisatge que anireu veient durant sa caiguda ès preciós i des d’aquí no el podem veure.

Bep Guàrdia.

...i és que tot ha de tenir una lectura positiva, i hem de saber trobar en els nostre mals moments alguna cosa que ens ajudi a tirar endavant, que ens doni consol i força per a continuar el camí... encara que sembli que tot va cap avall!

17 de septiembre de 2010

Les benefactores de Jesús. (o Jesús "mantingut")

Hi ha expressions que amb el temps canvien de sentit, reben un significat diferent segons els moments de la història.
Avui l'evangeli ens parla de Jesús "mantingut". Hi ha hagut moment, a mitjans del segle passat, en que "les mantingudes" solien ser senyores de mala reputació, que no treballaven, excepte els desigs dels seus mantenidors. Evidentment el sentit que dóna Lluc a aquesta expressió és ben diferent, sense dobles intencions. Jesús i el seu grup vivia acollit de parents i amics i amb el support econòmic d'alguns i algunes benefactors, mogudes per amor al Mestre. És amb aquesta intenció que ho hem d'entendre.
El nostre glosador avui ens fa un "mix" amb els dos sentits.
Divendres XXIV de durant s’any.

Anaven amb Jesús algunes dones que el mantenien amb els seus bens. (Lc 8,1-3)


Amics meus jo en renec
Per sa vorera i per enmig
Una idea jo trepig
Que tothom dona per fet
Diuen que s’amor ès cec
Però lo que ès cec ès es desig
Bep Guardia

16 de septiembre de 2010

el pecat i el seu origen (etimològic)

En Bep, ens proposa avui una reflexió sobre el pecat i la seva penitència, com sempre, ben ritmat.
Dijous XXIV de durant l’any.
Has vist que aquesta dona estima molt, i ès que eren molts els pecats que li han estat perdonats. (Lc 7, 36-50)


Amics sa paraula pecat
Des mot “pod” ve en descendència
Que ve de peu, i en conseqüència
Vol dir "peu que ha trevalat".
I jo aquí ja m’he fixat
Que si un te intel•ligència
En que a caure te tendència.
Amb intenció no ha tropissat:
Per açò l’han perdonat
A més li han donat llicència
Perque ara amb més prudència
Camini just que s’hagi alçat.
I ara jo m’he demanat
Qui ha de mester més penitència?
Qui tropissa amb insistència
O qui mai ha tropissat
Perque mai s’ha arriscat
I te poca resistència?
Bep Guardia


Per pensar-hi un poc més...



Com molt bé ens diu la glosa, "pecat" te la seva arrel etimològica en “Pod”, “peu”, “pecco” (contracció de 'pedico', de la mateixa arrel que "pedicura"), “tropissar”. I d’aquí, cometre una falta.

Es “perdó”, és una cosa molt gran, perquè es sufix “on” (en castellà) te un valor augmentatiu. (p. Ex. Barrigón, cabezón etc.)

Es perdó, és una cosa per donar, idò ve de l’arrel llatina “par donare”
Com molt bé ens mostra Jesús a l'evangeli d'avui, la mesura de la gràcia és en funció de la del perdó rebut. "aquesta dona estima molt i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats" ...

En un altre lloc diu l'Evangeli: "com jutgeu sereu jutjats", per tant, essent generosos amb el perdó als altres, ens esteim "preparant" el nostre propi perdó. “és més ric el que dona que el que rep”. Per tant, hem de perdonar generosament.



15 de septiembre de 2010

Amb qui podem comptar?

L'evangeli és ple de contrastos. Pensem, per exemple, que entre les aclamacions del Diumenge de Rams i la condemna de Jesús a mort només passen dos o tres dies.
Avui el nostre glosador, ens en fa veure un de ben interessant:
La Mare de Déu dels Dolors.
La bona mare s’entristia i patia mentre veia el patiment del seu fill.(Jn 19, 25-27)


Quan al desert va fer es convit
Cinc mil persones va ajuntar
Quan la cosa bé en va
Tots en treim màxim profit
Quan va estar espasa as pit
Quan la cosa es va embrutar
Quatre dones van quedar
I es deixeble més petit
Però ara lo que necessit
Ès comprendre i acceptar
Que aquell que més magre va
Per dintre ès es més ric.
Bep Guardia.

En els moments difícils, és quan sabem amb qui podem comptar. els creients hem de descobrir que en tots els moments, més bons o més dolents, podem comptar amb Déu, que no ens fallarà mai. I amb Maria.

14 de septiembre de 2010

L'Exaltació de la Santa Creu.

El fill de l’homo ha de ser enlairat. (Jn 3, 13-17)

Sa creu no vol ser exaltació,
Germans, i des sofriment
Però quan un passa torment
Ha d’anar as fons de sa qüestió
Amb perspectiva observar-ho
Ès s’acceptació des moment,
I a més es convenciment
Que lo que ve encara ès millor.
Bep Guardia.

La mort, el sofriment, el torment, no són mai motiu d'exaltació. Però avui l'Esglèsia ens proposa la festa de ls Exaltació de la Santa Creu, una festa que arrenca el seu llarg recorregut l'any 335, amb la edificació de les basíliques del Cavari i el sant Sepulcre. S'estableix que es celebri la festa recordant la consagració de les dues esglèsies en l'aniversari de la troballa de la  Creu del Senyor.
Però com bé ha dit el nostre "glosador de capçalera" lo que ve encara és millor, ja que és la resurrecció de Nostre Senyor el que dóna sentit a la Creu. Morts en creu n'hi va haver molts. Alguns, segurament, també de manera injusta. Però per açò la creu no deixa de ser un element de tortura. Només es converteix en senya de salvació arran de la Resurrecció.

13 de septiembre de 2010

el pacífic pacifista i el militar.

Si en lloc d'un fragment de l'evangeli fos una fàbula com les d'Esop, potser aquest seria el títol. Jesús, el que ens diu "estima els enemics" i "para l'altra galta", posa dalt de tot la manera de fer d'un militar, extranger per més senyes i invasor de la seva terra. 
En Bep te raó en dir: "em despista". També ens despistava ahir la capacitat de perdonar, i ens despista la capacitat d'acollir. Jesús, Home perfecte, ens despista perque es capaç de fer a fons, del tot, allò que nosaltres només saber fer "damunt, damunt".
Dilluns XXIV de durant s’any.

Ni dintre d’Israel no he trobat tanta fe. Lc 7,1-10


Direu que som un simplista
Un homo així ès com un far
Obre el cor "de par en par"
I ademés em despista:
On s’ha vist un pacifista
Que apreciï un militar.
Bep Guardia

12 de septiembre de 2010

mireu, una paràbola més...

l'Evangeli d'avui ens proposa tres paràboles per a poder-nos fer una idea de la mida de la misericòrdia de Déu. En Bep, en la seva glosa, ens en proposa una més.
Diumenge XXIV de durant s’any.

Al cel hi haurà alegria per un sol pecador convertit. Paràbola del fill pròdig. Lc 15,1-32

De catarates glossarem
Del Niàgara i naturalesa
Per deixar la cosa entesa:
Per molt que li escupiguem
Sé cert que mai minvarem,
Germans, sa seva grandesa
Així ès sa naturalesa
Del Déu que adorar solem
Per molt que ens equivoquem,
Gaudim sa seva tendresa
Bep Guardia
Comparar la tendresa, l'amor, la misericòrdia de Déu amb l'abundància de les catarates, no és en absolut una exageració. És tanta la capacitat de perdó de Déu que cap comparació, per extrema que ens sembli, podrà mai sobrepassar la realitat.

11 de septiembre de 2010

la educació...fonamental

en Bep ens anjuda un dia més a pensar, aquesta vegada en la formaci´ño dels joves, en la seva educació, en tots els àmbits, acadèmics i humans.

Dissabte XXIII de durant s’any.
No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents. Lc 6,43-49.


Bona fruita puc menjar
Quan s’arbre ès de bona llavor
També s’ha d’adreçar-lo
Quan sa branca jove està
Si es pagès sa feina hi fa
En surt sa fruita millor
Bep Guardia

Si tots els que tenim "hortet", siguin fills o alumnes o deixebles fessim la feina..

10 de septiembre de 2010

hem errat el camí...?

En ocasions ens dona la sensació que anar darrera un altra ens garanteix l'exit, o ens dóna seguretat. En Bep es fixa en l'error de que un cec guii un altre cec. Jo m'he fixat en un altre fragment. "El deixeble no és més que el mestre" . Els homes ens pensem que som tant "guais" que podem superar el Mestre. I fins i tot donar lliçons a altres.

Divendres XXIII de durant s’any.


Un cec seria capaç de guiar un altre cec? (Lc 6,39-42)


Camí recte he de seguir
Però com m’agrada, carai
A qui va tort sempre tall
Però li hauria de dir
A ningú puc mostrar es camí
Perque jo no he anat dret mai

Bep Guardia

9 de septiembre de 2010

una altra...

En Bep Guardia, com a home de camp, no troba diferència entre els dies de festa i els de feina. Al manco, nn massa. per açò avui també ens ha fet la seva glosa.

Dijous XXIII de durant s’any.

Si algú et pren es mantell, no li neguis es vestit. (Lc 6, 27-38)

As que mal, amic, et fa
Dóna-li menjar i beure
Ser pobre no ès un deure
Quan ca meva es va incendiar
En vaig poder disfrutar
Es vespres quan anava a jeure
De sa llum de sa lluna veure
Sense obstacles haver de salvar.

8 de septiembre de 2010

Avui, dues gloses...

Els dies passen que brunyen... Ja som La Mare de Déu de Gràcia. Final d'estiu, principi de curs, recomençar de tantes coses i inici d'algunes altres. Cavalls, crits, festa; Pregària, Silenci, Festa.

Ahir no vaig compartir la glosa del dia. Us pensareu que en Bep Guardia no és un homo sèrio, i qui no ho és som jo.
Avui, dues gloses.

Dimarts XXIII de durant s’any.

Passà tota sa nit pregant Déu. Després n’elegí dotze i els hi donà es nom d’apòstols. (Lc 6, 12-19) 
Sempre he de treballar
Com si sense s’actuar meu
Sigui llarg o sigui breu
Rès en hagués d’avançar
I maldar a tenir clar
Que tot en depèn de Déu

i ara la d'avui...

El naixement de la verge Maria.
Ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant. (Mt 1, 18-23)

No em fic pedres a n’es lleu
Procur repartir alegria
I si a qualcú corregia
Jo procur ser bastant breu
I també jo com Maria
Vull ser portador de Déu

7 de septiembre de 2010

Festes de Gràcia (?)

Avui dematí, pensant que erem dia 7, dissabte de la Mare de Déu de Gràcia, m'he donat conta que els elements de la festa que mentalment havia programat eren els elements religiosos. Les Completes a Gràcia, la Missa de Caixers, la meva participació com a diaca en aquests moments, m'han vingut al cap.
Possiblement per a molts aquests són els que meny relevància tenen. Però hem de saber que són els que han donat peu als altres. Segurament la meva percepció no és la "normal", però hem de remarcar que tampoc seria normal que aquests elements tant significacius fossin arraconats. Hi ha hagut intents al llarg dels anys. Alguns han estat tant "sibil·lins" com anomenar les festes com "de Gràcia" sense anomenar la Mare de Déu.
Que el respecte sigui de doble sentit. Ni els creients hem d'imposar la nostra manera de viure i veure la festa ni hem de deixar de celebrar-la com la sentim.

Aquest any serà el primer en els últims 70 sense la presència d'un prevere no massa alt ni robust, però d'una talla impressionant. El Senyor Cots, no serà a la seva cadira a la missa. Serà a la falda de la Mare, on sempre ha volgut estar.
Preguem-li. Que les festes siguin un bon moment per a la pregària i per a la celebració. Hi cabem tots.

6 de septiembre de 2010

Pensaments de ca d'altri

En una conversa impensada, un glosador, dels nous, me va dir que acostumava a pensar una glosa –una cançó crec que li va dir- després de reflexionar una estona sobre les lectures de la missa del dia. Una volta recuperat de l’esglai, (no es molta la gent que es dedica a reflexionar les lectures de la missa de cada dia) li vaig demanar si me les podria fer arribar. No va se fàcil, ja que en moltes ocasions no les escrivia. Només les pensava –i les pregava- per a ell mateix, moltes vegades dins el cotxe, anant d’una banda a altra. Amb tot, me les ha començat a enviar. Aquesta és la d’avui, que no la primera ni, potser, la millor, però és la primera que jo tenc ocasió de compartir amb vosaltres i amb el seu permís.


 
Dilluns XXIII de durant l’any.

Jesús cura s’homo de sa ma dreta paralitzada, en Dissabte.

Dissabte dia darrer 
Un malalt va curar-lo. 
A més va dar sa lliçó: 
As qui dintre enveja té 
Li va dir que ha de mester
Assolir sa pau interior
Que ès un mitjà per fer es bé.
Ademés es fer es bé
Ès es més recte carreró
Per tenir pau interior
I amb plenitud sa vida fer

Josep Guardia, glosador

 Gràcies, Josep, per aquests pensaments