En aquest inici dels cicle anual del temps litúrgic, estem llegint passatges dels primers moments del ministeri de Jesús. En aquests primers compassos, hi ha crides, hi ha respostes, hi ha anuncis.
Avui, en el primer versset de l'evangeli, Marc ens planteja els elements claus de tot açò:
- Jesús pujà a la muntanya, al lloc tradicional de trodaba amb Déu. ens va feure que l'elecció dels deixebles no és sols decisió de Jesús: és obra de Déu, feta amb mediacions.
- va cridar els qui va voler, en una elecció bén lliure, en la que la proposta, la postulació o la presentació de "voluntaris" no te cap pes ni repercusió. És Déu qui elegeix, a través de Jesús. I els criteris de selecció no són sempre raonables ni raonats: Déu sap què necessita i qui necessita en cada moment.
- i ells anaren cap a Jesús, responent generosament a la crida rebuda, posant-se en marxa, deixant enrera els propis defectes i frens, posant-se plenament en mans de Déu.
Aquests tres elements segueixen essent, encara avui, al cap de mes de vint segles, els que regeixen totes les vocacions cristianes, a la vida consagrada, al presbiterat, al diaconat, al matrimoni, etc. No és possible que es dóni una vocació sense aquests elements. És possible que canviin les mediacions de que es serveix Déu per a fer la crida, però tant sols pot arribar aquesta crida als que estan prop de Déu, amb una formació cristiana acurada i seriosa., deixant sempre la llibertat als cridats de respondre o no, d'anar cap a Jesús o rebutjar-lo.
Aquests elements han de ser també els de la pastoral vocacional, que no ha de fer altra cosa que facilitar aquests passos, sense forçar decisions, apropant a Déu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario