La normalitat de la vida de Jesús en els primers anys de la seva vida, es manifesta en aquest fragment de l'evangeli segons Marc. Quan torna al seu poble, el reconeixen com "el fuster", cosa que ens fa pensar que havia treballat amb el seu pare, Josep, aprenent l'ofici i ajudant a la família. També coneixen els seus parents.
Però és precisament aquesta proximitat, aquesta familiaritat la que dificulta que els seis veïns acceptin de bon grat la novetat de la seva predicació. La "titulitis" entre els mentres de la Llei era comparable a la nostra d'avui en dia: si no podies demostrar haver estudiat amb un rabí de prestigi, no tenies opció a ser reconegut, al teu torn, com a "mestre". Jesús també en açò trenca motlles, i manifesta una autoritat que no li ve de l'aprenentatge de tècniques i cites d'un mestre terrenal. La seva ensenyança no li ve de allò que ha après, sinó d'allò que és: Fill del Déu viu.
Entre nosaltres passa sovint que valorem molt més allò que ens ve de fora, que allò que coneixem d'aprop. Valorem molt més una opinió que ens arriba d'un professor de "Lovaina", que d'un rector de "sant Llorenç d'es Cardessar" (per no posar un poble de la nostra illa)
No siguem com els veïns de Jesús. Valorem les coses i les idees pel que valen, no per la seva naixença.
No hay comentarios:
Publicar un comentario