27 de marzo de 2016

Don’t cry… He's not dead!!!

Alguns dels que em coneixeu sabreu la meva afició a la música Gospel, i fins i tot, la meva participació en un dels grups que aquí a Menorca canta peces d’aquest estil musical.
Sempre hi ha temes que ens enganxen més que d’altres, tant en opera, en jazz, en sarsuela; també a mi me passa amb el Gospel.
Avui vull compartir amb vosaltres un d’aquests temes que em toquen el cor, que m’emocionen cada vagada que els sent. Es tracta d’una peca de Kirk Franklin: “Don’t cry”.
Per a mi, és la transcripció de la conversa entre els primers testimonis de la resurrecció de Jesús, amb els que encara no tenen aquesta experiència de trobada amb el Ressuscitat, que encara no han pogut assimilar la pèrdua del Mestre.
Existeixen moltes versions del tema musical. No vull ara fer una crítica comparada entre els vídeos i els àudios que podreu trobar a la xarxa. Tots tenen en comú una emoció que és difícilment explicable. Transmeten a la vegada la urgència de la comunicació de tant extraordinària notícia amb la delicadesa del moment de parlar amb algú que està de dol per la mort d’un ésser estimat.
“Don’t cry”...   “No ploris ; Renta't els ulls; Ell no està mort...”
Amb aquesta simplicitat, amb aquesta senzillesa el text fa present la fe en la resurrecció de Jesús, la certesa de que la mort no ha estat la darrera paraula. I també expressa, amb aquest “renta’t els ulls”, la necessitat imperiosa de passar pàgina, de fer una passa endavant, cap al futur, que no podrà ser mai igual que abans.
La nostra actitud, avui, diumenge de Pasqua, ha de ser aquesta: eixugar els nostres ulls, deixar de plorar, i compartir amb els nostres germans, amb els nostres coneguts, amb tot el món, l’alegria de la Resurrecció.
Si en el nostre cor hem fet l’experiència de la Magdalena de sentir-nos cridats pel nostre nom pel Senyor ressuscitat, podrem, com ella va fer, compartir amb els seus companys, amb els altres deixebles, l’alegria de retrobar Jesús. El crucificat és ara el Ressuscitat; el derrotat és ara el Glorificat; l’abandonat de Déu és ara el Fill Gloriós del Pare.
La fe és una experiència que no es pot traspassar. Com totes les experiències es pot compartir, podem convidar a viure una experiència similar, a fer-la pròpia. Però per tot açò hem de tenir primer la nostra. I l’hem de valorar, li hem de donar una importància capital, ha de ser fonamental per a la nostra vida.
Pot ser l’Església, els cristians, no hem sabut fer experiència de Jesús ressuscitat, i en lloc de compartir l’alegria de la salvació només som capaços de compartir els gestos, en ocasions buits de significat, d’una litúrgia establerta en altres moments de la història i amb altres referents culturals.
Només recuperant emocions i sensacions interiors i personals de salvació i de redempció de les nostres culpes, admeses per nosaltres mateixos i assumides per Jesús a la creu, podrem fer gestos i celebracions que convidin a fer la mateixa experiència.
Només des de les nostres emocions podrem dir als altres “Don't you cry, Stop your weeping, He has risen, He's not dead” : “No ploris, Deixa el teu plor, perquè ha ressuscitat”
Si, a més, som capaços de fer-ho amb la bellesa amb que ho fa Kirk Franklin, de ben segur que encomanarem als altres la nostra alegria.