La família de Jesús no tenia massa clar que fos convenient que els veiessin amb Ell, donada la dubtosa "fama" que començava a tenir Jesús. Ho hem llegit aquest dies passats: uns dubtaven del seu seny, altres trobaven que era príncep dels diables. Davant aquesta situació procuren quedar al marge, i envien missatge per a veure si poden parlar amb ell "en privat".
Jesús sap tot açò i vol provar a la vegada els seguidors i la família. Ja podem entendre així l'escena de l'Infant perdut en el Temple, parlant amb els sacerdots i dient a Josep i Maria, anguniats, que s’havia d’ocupar de les coses del Pare.
Simultàniament prova els seguidors i els parents. Uns amb la prova de l’escàndol, menyspreant la mare i els germans; els altres rebent el menyspreu. Els primers difícilment poden entendre des de la òptica purament humana aquesta reacció de Jesús. Si no l’entenen en el sentit ample de fraternitat universal, s’escandalitzaran i el deixaran. També els parents han de descobrir que Jesús no és només per a ells, que la seva missió és universal, que ha d’arribar a tots els homes i dones.
Potser –fent ficció- si Jesús tornés al món, com en les rondalles, i alguns alts estaments de l’Església li demanessin “audiència” mentre era amb els pobres, els sidosos, els arruïnats, Jesús respondria de la mateixa manera: la meva gent és aquesta...
Les eleccions que feia Jesús no eren mai fetes amb criteris humans. Però a nosaltres ens costa tant fer-los d'una altra manera...
No hay comentarios:
Publicar un comentario