La pregunta que Jesús els fa no és tan fàcil com sembla sugfgerir el text. Podríem dir que te trampa: tant sols una resposta que inclou la recerca com a actitud bàsica de la vida és la resposta correcte. Aquesta inquietud es tradueix en una nova pregunta, aparentment simple, per sortir del pas: "on l'estàs?", però ve precedida d'un reconeixement: "Rabí".
Jesús valora aquest reconeixement i la actitud de recerca i respon amb una aparent obvietat: "veniu i ho veureu".
El seguiment de Jesús només arranca des del coneixement personal i directe, sabent on el podem trobar i on el podem compartir. Les consideracions intelectuals que puguin venir després són del tot secundàries. Aquest coneixement personal és tant impactant que l'evangeli ens diu fins i tot l'hora! Eren les quatre!
La resposta de Jesús neix de la seguretat que li dóna la consiencia de ser coherent. Si (ens) manca aquesta coherència, dificilment ningú s'atrevirà de dir: "Veniu i ho veureu". Quan no tenim les coses aclarides, com qui te la casa desendressada, no convidem ningú. Qui convida amb ganes de que sigui acceptada la seva invitació, és perquè sap que ho pot mostrat tot, que no te doblecs amagats, ni racons sense netejar. Qui convida a integrar-se en un grup és perquè sap que el grup cobrirà les espectatives, que ajudarà a fer camí. Qui no n'està convençut, ja no fa ni tant sols l'oferiment.
Convidam a les nostres comunitats?. Som valents per a dir als nostres coneguts,"veniu i ho veureu!"?
No hay comentarios:
Publicar un comentario