Comparant els texts dels evangelis i la solemnitat que celebrem avui amb la festa que s’ha viscut anit pels carrers i aquest matí a moltes cases, veurem pocs elements comuns. Potser els regals sigui casi l’únic vincle entre ambdues celebracions.
Però la solemnitat de l’Epifania del Senyor ens mostra molt més que uns regals entregats a un infant. Ens mostra (altra vegada) unes persones amb actitud de recerca, que demanen, que segueixen una il•lusió en forma d’estrella, que deixen tot el que tenen i parteixen cap a...
Aquestes persones que es presenten a veure Jesús no són els que es podien esperar; els propis jueus no reconeixen Jesús com a enviat. Hem vist que els primers en rebre l’anunci són els pastors, i avui són els estrangers els que responen a aquest anunci.
Sant Pau ens ho posa davant els ulls: "tots els pobles tenen part en la mateixa herència". Ni els pastors ni els estrangers eren, en principi, els presumptes destinataris de la salvació que esperava el poble jueu. Altres, els fariseus, els sacerdots, es creien en millor posició per a rebre aquest anunci. Però el que realment ha pesat als ulls de Déu és la disposició interior, la capacitat d’assumir riscos, per damunt de tot.
Aquest capgirament de les situacions previsibles culminarà al Sermó de la muntanya: "feliços els pobres...; feliços els qui ploren"
No hay comentarios:
Publicar un comentario