30 de noviembre de 2010

Hem d'estar atents.

El comentari o el resum de l'evangeli d'avui és dificil, com pocs. El text predecent, que avui no llegim, ens recorda els desastres que han de succeir en el món. En ocasions ens assembla que el que passa avui en dia "ja" són els desastres que ens diuen els textos apocalíptics.
Jesús ens diu "mireu els que passa amb es arbres..."  Ens convida a mirar l'arbre més enllà dels moments de l'hivern rigorós en que sembla que tot és mort; més enllà dels moments en que sembla que s'ha assecat i que no té opció de rebrotar; més enllà del final.
I ens dóna esperança en la fermesa de la seva Paraula: "El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran".
Passi lo que passi mantinguen la confiança en aquell que ens convida a mirar per damunt del desastres, de la crisi, de la malaltia.
En un moment o altra, si sabem mirar més enllà, i viure en funció d'aquesta esperança, el Regne arribarà. Sense comfiança en el demà no hi ha generosidad, ni acompanyament, ni germanor. Només si tenim esperança podrem compartir, ajudar, acompanyar.
Intentem-ho en tot moment, però més intensament que mai en aquest temps d'Esperança.

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                     

29 de noviembre de 2010

Advent, temps d'espera.

Tradicionalment s'ha presentat el temps d'Advent com el temps de preparació per a la vinguda de Nostre Senyor. Podem dir que aquesta espera té dues vertents, una de commemoració de la primera vinguda, el primer Nadal, i l'altra de preparació de la Vinguda definitiva. Els textos d'aquestes setmanes ens preparen per a ambdues.
El nostre Glosador està de ple en temps de preparació de la vinguda. Ell, junt amb la segva família, Na Geni, i na Roser, estan preparant la commemoració del naixement de Jesús, amb tot el que açò contñe en una casa amb una filleta; estan preparant-se, com hem de fer tots per a la Vinguda Definitiva (no sabem ni el dia ni l'hora, ens deia ahuir l'evangeli).
Però a més, estan preparant la vinguda d'un nou ésser a la seva vida familiar.
És per açò, que en aquest "temps d'advent", no tindrà temps per a les nostres gloses diàries. La preparació del seu viatge a Vietnam (d'on vé la seva filla petita), li ho complica. Vol avançar feina per a fer-nos, almenys, les gloses dels diumenges.
"Senyores, Senyors els present (amb el permís del seu pare) na Clara"


Bep, Geni, Roser, que la generositat del vostre gest ens faci prendre consicència del molt que tenim i del poc que ens donem; de que ens mirem molt la butxaca i poc el cor, i que la generositat d'acollir altres, gràcies a Déu, és molt viva en el cors de molta gent.

Que millor preparació del Nadal?

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                         

28 de noviembre de 2010

Bon Any Nou!!

Ja vos ho deia divendres. Avui és Cap D'any. D'Any litúrgic. El començament de l'Advent és el tret de soritda de l'any pel que f a les commemoracions i celebracions dels cristians. en ell recordem i celebrem totes u cada una de les festes que ens han d'ajudar a fer present en la nostra vida l'estil de vida de Jesús.
En aquest primer diumenge una imatge "clara": Isaies ens diu "Caminem a la llum del Senyor". Jesús a l'evangeli ens diu "Estigueu atents". "Vetllau". ¿Quina millor manera de vetlar, en una nit fosca que amb un llum, encara que sigui d'un ciri, o de dos o de molts. Tants com més millor. Sabem que la llum de les espelmes és de les poques coses que com més reparteixen, més n'hi ha!
Vellem, idò. Ben dexondits! Que no sabem en quin moment vindrà en Senyor. L'esperem per Nadal?

La diferència entre estar despert o dormit, pot ser la vida o la mort. Ens no conta amb una de les seves rondalles el nostre glosador.

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                          

Diumenge I d’Advent.

Vetlleu i estigueu a punt.

Diu s’historia que es va declarar un incendi a una casa, dins de sa qual hi havia un homo profundament dormit.
Varen tractar de treurer-lo per una finestra, però en va. Llavors el varen intentar treure per sa porta, però sense èxit. No hi havia manera, perque es tio estava massa gras i feixuc.
Tothom estava quasi desesperat, fins que algú va suggerir: “¿Perque no el despertem i surt ell per es seu propi peu?”

S’inquietud hem de fer néixer
A un fillet o a qui està adormissat
Només ha de ser cuidat
O qui ben dormit es deixa
O es fillet enjogassat
Feis que sigui despertat
O d’altre banda feu-lo créixer.
 



Bep Guàrdia

26 de noviembre de 2010

El regne ja és aquí


Que curiós que ara que comença el fred, l'evangeli ens digui que quan les figueres treuen brotada, s'atraca l'estiu!
I és que els temps de Déu i el seu Regne, són molt diferents del que nosaltres entenem. Fins i tot a Jesús, un cop ressuscitat i en una ocasió en que, se suposa, els dixebles havien d'haver entès de que anava açò del Regne, li demanen: "¿i és ara que restaurareu Israel?"
Perque, així com van les coses és difícil entendre que el Regne ja és aquí. Però hi és en tant que cada un de nosaltres ens comportem com Déu ens demana: al costat dels pobles, atenent els marginats, acompanyant els orfes de tantes coses...
Llavors serà quan veurem que la figuera comença a brotar.

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                         

Divendres XXXIV de durant s’any.
Quan veureu tot açò, sapigueu que el Regne de Déu ès a prop.


Del Regne jo en vull dir
No ès només al més allà
Per el Regne començar
No hem de mester morir
A un altre món en deu seguir
Però no hi ha de començar
Ara i aquí he d’afegir
Quan som capaços d’observar
I amb s’acció perseverar
El Regne ja ès aquí
Bep Guàrdia

25 de noviembre de 2010

altra vegada, confiança

Cap a final de l'any, els evangelis ens relaten els final dels temps. Avui segueix d'ahir. Però fiinalment amb el mateix to. "Vindran temps difícils, però no us alarmeu". Quan arribi el moment, serà el moment de l'alliberament. No ho hem de verure com un final tràgic, sinó com a final de captiveri.
Per a ensaborir aquest alliberament, hem de ser conscients de la nostra captivitat.

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                     

Dijous XXXIV de durant s’any.

Sa gent perdrà s’alè de por, pensant en es desastres que sobrevindran arreu del Món.






Quan sent tots aquests relats
Sembla que no hem de sortir vius
En sa vida plores o rius
Segons es fets que ens hem trobats
Per sentir-nos alliberats
Ens hem d’haver sentit captius.
Bep Guàrdia

24 de noviembre de 2010

Avisats, pero amb confiança.

L'evangeli casi sempre ens exigeix una passa més, sempre un poc més enllà del que esperavem. Avui, no tant sols ens adverteix que el seguiment de Jesús no és fàcil, sinó que (una passa més) ens demana que en els moments més dificils que ens puguem imaginar, siguem confiats. Que confiem en Ell, no en les nostres forces.
"no prepareu la vostra defensa" Ell mateix posarà paraules als nostres llavis.
¿perquè tant d'esforç en batalles dialèctiques amb el món?
Potser l'únic que fa falta per a convencer a tots els qui ens coneixen, ens veuen i ens senten, és que notin en la nostra vida la confiança total en Jesús. Si no tenim por de res, ni de perdre res, per confiança en Ell, tot serà diferent.
El nostre glosador ho diu amb un "lo primer es estimar", i ho remata amb "Déu ens dóna les referències del camí"
Avisats esteim. Però anem confiats en que "no es perdrà si un dels nostres cabells"

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                       

Dimecres XXXIV de durant s’any.
Sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom.

Però no es perdrà ni un dels vostres cabells.



Lo primer ès estimar
I no als altres anar amb exigències
Per no ferir ses essències
De qui junt a noltros va.
Però es nostro modo d’actuar
No pot causar indiferències.


Tenc por de ses conseqüències
Que pot dur es fet de ser cristià.
Qualque vegada em va passar,
Vaig patir dures experiències.
En que totes aquestes ciències
Em fan créixer i madurar,
A Déu em fan atracar,
Que ès des camí ses referències.
Bep Guàrdia

23 de noviembre de 2010

finalment...

L'altra setmana me va tocar "predicar" aquest evangeli als infants de catequesi de la emva parròquia. M'hauría  estimat mñes qualsevol altra fragment, però...
els vaig voler fer veure que tot te un final, tant les coses com la vida. Qui més, qui manco, ha perdut un ésser estimat, un avi, una àvia. Hem de pensar que la mort forma part de la vida. Però sobre tot, els vaig indicar una frase que en l'evangeli d'avui no apareix, perque acaba abans: no us retgireu!
Com diu en Bep, "tot és inestable". Res és per sempre. "Res dura cent anys". Però no hem de tenir por, si ens posem en mans de Déu, ell ens acompanya. Si ho volem arreglar amb les nostres propies forces, serà un fracàs...

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                      

Dimarts XXXIV de durant s’any.
Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes per tot arreu.
 
Per a gaudir des convit de la vida en totes les seves vertents, en lo bo i en lo dolent, en l’alegria i en la tristesa, en la salut i en la malaltia, en la vida i en la mort... Em sembla que no hi ha altre remei més que passar per una o vàries crisis en que podem sentir grans terratrèmols, fams i pestes al nostro interior.
 
Però de la paraula crisis, etimològicament rallant, s’en desprèn la paraula criteri, un criteri que ens du a “veure” i gaudir del Regne de Déu que ja ès entre noltros.
 
Una vegada, no ho record massa bé, però crec que era visitant una ciutat romana en ruïnes a Girona, hi havia un cartell escrit en varis idiomes que deia: “Perill, totes les estructures son inestables”. A l’endemà, en s’estona de pregària que faig cada matí abans d’arrancar amb ses activitats quotidianes, vaig pensar (o resar): Ses paraules que hi havia escrites a dit cartell, eren una veritat absoluta. “Totes ses estructures materials, son inestables”, paradoxalment, només lo espiritual ès estable.



Vull viure de lo millor
Sense haver experimentat
Ni viure sa dificultat
Per aprendre he de passar-ho
Per viure sa resurrecció
Primer he de ser crucificat
Bep Guàrdia

ara, la de dilluns

La escena de l'evangeli d'avui, és de les que ens fa pensar, i molt. Sabem que el nostre sistema de pensions, ara al segle XXI, deixa molt que desitjar, però, va tirant. El "sistema de pensions del S. I, era molt pitjor: les viudes quedaven desamparades i, si no havien tingut fills i filles que les acollissin a casa seva, es veien en una situació molt, molt dolenta, sense mirjans per a susbistir en moltes ocasions.
En aquesta tesitura, Jesús, atent com sempre a allò que passa al seu voltant, s'en dona compta de que una doneta posa "dos centims" en el lloc de les ofrenes del templa. és molt poc, però és TOT el que té.
M'ha fet pensar en una celebració de la eucaristia celebrada a San José del Kavitu, a Bolívia, a la seva de l'Amazònia.  abans de la celebració una senyora d'edat avançada, va treure de la seva bossa dues flors i un ou. Era tot el que tenia, i ho donava per a compartir. Compartia la seva pòbresa. Era tot el que tenia.
Els que tenim molt...

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                        

Dilluns XXXIV de durant s’any.
Jesús veié que una viuda pobra tirava dues monedes de ses més petites.






El meu cor jo el tenc pobre
Que te molt per millorar
Es meu modo d’actuar
Permanentment hi he de fer obra.
Hauré de reflexionar
Si amb assumptes de l’altar
Només hi pos lo que em sobra.
Bep Guàrdia

la normalitat "anormal"

Cada un voldria que allò que considera "normal" fós habitual. Malauradament, com ja us comentava la setmana passata, la "normalitat dels darrers dos mesos, ha esdevindut "extraordinari". no tenir la obligació d'anar a la feina per estar "de baixa" feia que la meva aportació al Blog fos facil, puntual i duaria. ara, des de la feina, la cosa s'ha complicat. Si no ho faig al matí, cosa dificil, el capvespre s'escurçá pruo que arriba el vespre i no he tingut temps (o no hi he pensat més). 
Afortunadament, en Bep és constant. De moment no ha fallat més que per força major.
avui "toca" posar-ne tres  de gloses. la de diumenge, la de dilluns i la d'avui. M'heu de perdonar, però va com va...

primer la de diumenge...

de vegades les nostres menifestacions de la experiència de Déu poden semblar una exageració, o una mentida, sense pal·liatius. dependrà de la nostra capacitat de convicció i de la nostra coherència. tant una com altra faran que qui ens escolti ens cregui. no val dir "ser creient és fàcil i divertit", amb cara de "pomes agres"; no val convidar al compromís renegant de les nostres obligacions; no val convidar a una vocació consagrada manfiestat desunió amb els germans, cansament personal i manca de diàleg amb els fidels.
si no ens pasarà com a la granita, que tenint tota la raó del món, va passar, als ulls de l'altra, com mentidera.

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                           


Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el Món.
Senyor, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre regne.


Una granota, que sempre havia viscut en un pou, va quedar sorpresa es dia que va veure a prop des pou una altre granota.


- D’on has vingut tu?
- De la mar, jo visc a la mar.
- I com ès la mar? Ès tan gran com aquest pou?
- Sa granota de la mar va esclafir a riure, i va dir: No hi ha comparança.

Sa granota des pou, fingia d’estar interessada en lo que sa seva visitant deia respecte de la mar, però en es seu interior pensava:

- De totes ses granotes mentideres que he conegut al llarg de sa meva vida, aquesta ès, sense cap dubte, sa més mentidera de totes... i sa més cínica!


Quan rallam del regne de Déu a algú que mai ha detectat en sí mateix cap experiència de Déu, només ens pot tractar de mentiders i d’estar tocats des bolet, però...



Quan, amics, ens sentim fills
Des principi generador
Que fa créixer sa creació,
Quan arriba es moment precís
En que veig s’equivocació
I s’hem atorga es perdó
Ja em sent en el paradís.
I en que sembli un filicomís
Vam néixer per rei i pastor
Anam a experimentar-ho
...I arrancarà s’encís.
Bep Guàrdia

20 de noviembre de 2010

el món que vindrà

La polèmica relacionada amb el "levirat", la norma que obligava als jueus a casar-se amb la viuda del seu germà si no tenien fills, és emprada pels enemics de Jesús en contra seu. La seva reacció és sàvia, ja que els respon a allò que volen saber, no a allò que li diuen. El fons de la pregunta era relacionat amb la resurrecció dels morts. La resposta de Jesús no degué ser sorpresa per als saduceus.
Potser allò que els va fer mal van ser unes paraules com dites "sense voler" (Jesús mai diu cap paraula sense voler; totes tenen un sentit que hem de saber descobrir i entendre): "...els qui seran considerats dignes de tenir lloc en el món que vindrà..."
La preocupació principal no ha de ser "com" ni de "quina manera", sinó si la nostra vida ens ha fet dignes de ser escollits per al món que vindrà.
Els saduceus, tant preocupats per els compliments de les normes, possiblements havien oblidat coses més important.
Que no ens passi a nosaltres el matiex...

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                       
Dissabte XXXIII de durant s’any.
De quin dels set serà l’esposa?


Quan mor un amic que viu,
Lo que creim segur es desfà,
mos solem enderrocar,
Sa nostra ànima es desviu.
Un cristià, no es sol casar
Amb sa part que es dissoldrà,
Sinó amb sa que sempre perviu.

Bep Guàrdia

19 de noviembre de 2010

quin canvi...

"ho haveu vist?" com deia aquell de la Tele?  des de que les obligacions laborals han tornat a la normalitat açò no és el que era. Ni aportacions diàries, ni gloses cada dia. El nostre Glosador ha estat de viatge, i així i tot n'ha enviada alguna; Ara ja torna a ser a Menorca, i reempren el seu ritme de rellotge. Veuren si jo li puc seguir el pas...

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                      

Divendres XXXIII de durant s’any
Heu fet de la casa de Déu una cova de lladres.


Temps era temps, hi havia una marina en la qual els aucells cantaven de dia i els insectes ho feien de nit, els arbres creixien, les flors s’esbadellaven, i tota casta de criatures hi pul•lulava lliurement.

Qui entrava en aquella marina penetrava en la Solitud que és la llar de Déu, el qual habita en el silenci i en l’esplendor de la Natura.

Però va arribar l’edat de l’inconsciència, justament quan els homos van veure la possibilitat de construir gratacels destruint rius, arbres i muntanyes. Van aixecar edificis per al culte amb la llenya de la marina i amb les pedres des subsòl forestal. Pinacles, agulles, minarets apuntaven cap al cel, i l’aire es va omplir de sons de campanes, de clams d’oració, de càntics i exhortacions...

...I Déu es va trobar sense llar.

Bep Guàrdia
En una cova de lladres
tot podem anar transformant
quan no anam cercant
A Déu per entre els arbres.
Déu ses coses va amagant
Posant-les be davant
De noltros quan anam fent es marbres

17 de noviembre de 2010

de viatge i tot


El nostre glosador és de viatge. tot i açò, complidor com és, ens envia la seva glosa.

Dimecres XXXIII de durant s’any.
Mentres tant, els seus ciutadans, que no se’l estimaven, enviaren una ambaixada declarant que no el volien per rei.




Ens dona vida com es Sol
I de força ens impregna
Ens dona vida perenne
I a més ens fa alçar es vol
Però així i tot el Regne
Però així i tot el Regne
Hi ha molta gent que no el vol

15 de noviembre de 2010

el cec del camí

En condicions normals, el el Segle I, un cec era una persona sense futur, una persona sense capacitat de treballar, sense opció en el seu entorn. La seva (casi) única opció era demanar.
Aquest  que ens presenta l'evangeli és prou viu per a saber que ha de demanar, demana veure-hi. No sabem si veure la claretat de la llum del sol i els contors de les persones que l'envoltaven o claretat per a discernir allò que haiva de fer o havia de decidir.
En ocasions són més cecs els que no saben on van que els qui no hi veuen. I encara més els que no volen entendre que van errats. Molts ni tant sols saben que són cecs.
Els cecs "fisics" avui en dia tenen mols recursos que els del S. I no tenien, des de les ajudes de les administracions fins a la possiblitat de escriure en lletres més grosses a l'ordinador, o que aquesta mateixa màquina els llegeixi els texts.
El cec de l'evangeli d'avui sabia que en Jesús tenia la salvació.
Però dels "altres cecs" d'avui en dia, que no veuen que han errat el camí o no tenen la claretat necessaria per a discernir més enllà de on li arriben les mans,  o que no saben que Jesús els pot ajudar, aquests encara necessiten l'ajud de Jesús, i el nostre ajud.
Per a arribat fins a Jesús, el cec necessità dues coses: determinació davant tots els entrebancs i l'ajud dels deixebles per acostar-si. Només quan Jesús s'atura i els diu que li acompanyin el cec, els deixebles entenen el que han de fer.
Nosaltes ja ho sabem: estar atents, aturar-nos i ajudar els "cecs" dels nostres dies a trobar Jesús.

Joan Manuel Mercadal Victory

Jo no som futbolero...

Jo no som futbolero, ni mai m'hauria pensat posar en un blog tantes fotos del futbol, però en Bep, glosador de la casa, ens hui ha duit. Ell és molt optimista, i pensa que la reacció de la selecció española davant els atacs dels rivals a la final del Campionat de Sudàfrica, són resultat de bons sentiments, d'arrel creient. Potser si, que ho foren, potser era una bona tàctica. sigui com sigui, som ens serveix per a mantenir-nos constants en les proves que Jesús ens pronostica que ens tocara passar. benvingut sigui l'exemple dels futbolistes...

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                           




Diumenge XXXIII de durant s’any.
Us faran comparèixer davant reis i governadors,
per causa meva. Així tindreu ocasió de donar testimoni.


Algunes de ses expressions, com la que subtitula l’evangeli d’aquest Diumenge, o “ni un cabell del vostre cap perillarà, amb la vostra perseverança salvareu les vostres ànimes”, em fan pensar en la selecció espanyola de futbol, que tot i ser bastant maltractada en certs moments del campionat del món tant per l’opinió pública, com pels seus contrincants per exemple a sa final, va sebre aprofitar l’ocasió per perseverar en una actitud serena, pacífica, que tornava les puntades de peu que els hi donaven, amb joc net.
Crec que van donar testimoni d’una manera de fer, d’un criteri que, m’aventuro a pensar, te el seu origen en la bona notícia de Jesús.

Quan tot malament va
Ens oprimeix el dimoni
S’esperit tenc boni boni
A s’evangeli hem de tornar
Perque ès es millor mitjà
En que rès no ens consoni
Per poder dar testimoni
I per s’ànima salvar
I així poder guanyar
I es nostre himne s’entoni
Quan el sentiguem que soni
Al cel s’esperit alçar.

14 de noviembre de 2010

"A Dios rogando...!"

No hem de deixar tota sa feina a Déu! Açò ens volia dir Santa Teresa o sant Bernat (ara matiex no si quin era dels dos) amb aquesta dita "...y con el mazo dando!". Creure en la pregària no ens ha de deixar aturats davant les necessitats dels altres, ni davant les injústícies, ni davant els errors dels germans.
Déu ens demana que hi posem un poc, (tot el que puguem) de part nostra.

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                                           

Dissabte XXXII de durant s’any.
Però quan el fill de l’homo vindrà, ¿creieu que trobarà fe a sa terra?


Hi havia un homo que passava grans penúries econòmiques i ja feia molt de temps que cada dia anava a pregar Déu que li concedís treure de la loteria per tal de poder resoldre el seu dèficit. Alguns anys després, en una de les denses pregàries, a la fi Déu li va dir:

- Fill meu, Jo et vull ajudar per tal que puguis saldar els teus deutes i a la fi puguis dedicar totes ses teves forces a servir-me... Però al manco compra es dècim!!!

Sa pregària consisteix
En una actitud adoptar
En sa que em solec meravellar
De veure tot lo que existeix,
I dins el cor se m’imprimeix
Es do de sebre observar
Que tot allò que un mateix fa
Ès molt petit, reconeix;
Sempre amics hem de pregar
Però as martell hem de picar
Que Déu tot lo bo concedeix.
Bep Guàrdia

12 de noviembre de 2010

Guardar la vida és "perdre el temps"; Perdre el temps és "guanyar una vida"

Açò és, poques diferències, el que ens diu avui Jesús. Voler salvar la vida, guardar-le per a un altre moment, no donar-la per res, és perdre-la. En canvi, compartir temps i esforços amb els necessitats, sense estalviar res, "perdent el temps" amb els margiants, els "prescindibles", és guanyar la vida per sempre.
"Guardar per guardar", sembla ser el lema del protagonista de la història que acompanya la glosa d'avui, que finalment ha arribat, com cada día.

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                           


Divendres XXXII de durant s’any.
Qui miri de conservar sa seva vida la perdrà, però el que la perdi viurà. Lc 17,26-37

Imaginem un home que visqués en un miserable soterrani sense llum i gairebé sense ventilació, imaginem a més que a aquest home li fa veritable terror baixar ses escales, perquè ha sentit rallar dels que han rodat per elles i s'han romput es coll, i que mai se li ocorreria creuar el carrer, perquè li han dit que en intentar fer-ho han estat atropellades centenars de persones. I, naturalment, si no és capaç de creuar un carrer, molt menys pot creuar un oceà, o un continent ... o passar d'un univers mental a un altre. El que fa aquest home és aferrar-se al seu petit "cutxitril", en un desesperat intent d'eludir la mort, de manera que a la vegada eludeix també la vida.

Heu pensat alguna vegada que els que més por tenen a morir són els que més por tenen a viure? Que en pretendre escapar a la mort estem fugint de la vida?
El bon Jesús ens convida
A de sa vida gaudir.
Només li hem de dir que si
I al punt partir amb s’eixida.
Jo no fris gens per morir,
Però quan de sa mort vull fugir
No puc gaudir de sa vida.
Bep Guàrdia

un dia endarrera...i la fi del món



Després de tot, un canvi de tant en tant no es tant dolent. Segurament perdré algun correu d'algú que no rebrà l'avís de que he canviat d'adreça; però algú que feia molt de temps que no m'escrivia, ha aprofitat per a "provar" la nova direcció i m'ha enviat quatre lletres. En castellà ja ho diuen: "no hay mal que por bien no venga..."

El glosador, ha volgut aprofitar la feina feta, i m'ha reenviat la glosa d'ahir. Els predicadors sempre deim que l'Evangeli és perenne, que no passa mai, que es actual... idò avui, l'evangeli d'ahir. Amb el d'avui, ja veurem quie feim.

Els evangelis del final del temps litúrgic ens fan referència constant al "final del temps" (del tot, a la fi del món). Jesús ens adverteix de coses serioses.
Avui és així. Ens ve a dir: "Vindran dies en que voldrieu trobar consol en el Fill de Déu, però l'haureu perdut de vista. No l'aneu a cercar, que serà com un llamp, i no hi sereu a temps."
A molts ens ha passat, seguint el vol per exemple d'un falcó: els qui el veuen d'enfora, no passen pena per a saber on es i que fa; els qui el cerquen a darrera hora, en la immensitat del cel blau, difícilment el veuran, i, segurament, els sabrà greu no haver-lo seguit temps enrrera.
Podria ser així amb el Fill de Déu...

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                         
Dijous XXXII des temps ordinari.
El Regne de Déu ja ès enmig vostre.

Punt de reflexió i pregària des llibre de la Missa de cada dia de s’editorial Claret.

Si el Regne és ara i ací, oi més, si és dins nostre, la primera condició per a trobar-lo, és ser ací i ara. Massa sovint vivim en el futur o ens ensopim enyorant temps passats que sempre ens semblen millors. Costa veure el Regne quan covem ressentiment envers noltros mateixos o envers els altres. El perdó és sempre el principi de la revelació de l’amor de Déu. Ens convé espolsar de tant en tant la pols de les nostres sandàlies, acceptar el passat com un passat que d’una forma o altre deixà la seva petja en noltros i la deixà per a bé. La nostra vida espiritual començarà de debò quan començarem el nostre viatge intern, i trobarem l’amor, la pau, la seguretat, la salut... que son els fruits del regne. Si la nostra vida es mou en aquest convenciment, serem missatgers del Regne.

.Vingui a nosaltres el vostre Regne

El regne no ha de venir
Perque en el Món ja està
Jo només el puc cuidar
Que de jo no vulgui fugir
Sa supèrbia he d’espantar
Si el Regne vull propagar
Dins jo l’he de construir.
Bep Guàrdia

11 de noviembre de 2010

Incomunicats!!

He perdut el contacte amb el glosador.
Dic he perdut, perque és el meu correo electrònic el que ha quedat fora de servei. Sense saber-ne res, l'han clausurat. O així ho sembla.
I de primer moment, sembla un trasbals: ¿i si m'escriuen? i si algú m'ha de dir alguna cosa? i si passa res important? ...
I finalment, hi penses una mica i t'en dones compte de que és un problema secundari (o potser terciari?) en relació a tantes coses realment sèries que passen.
No tenim glosa¿? ja arribarà demà, quan el glosador rebi el correu d'avis.
que no li arriba? Ja rallarem per telèfon.
que...? Ja ho veurem.

I és que hi ha molt poques coses que valguin la pena una preocupació seriosa. Tota la resta de coses, s'han de valorar lo just.
I si no, llegiu l'evangeli d'avui. És un dels passatges apocalìptics, que ens mostren com podría anar el final dels temps: con en temps de Noe, "els diluvi els sorprengué, i tots van morir".

Preocupem-nos d'allò que es realment important: les persones que ens envolten, les fills, els pares, els germans, i deixem la resta que transcorri com vulgui...


pero... he quedat sense correu

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                          

10 de noviembre de 2010

Cuidem el seu humà... en el seu conjunt

Que sóm cos i ànima, ho hem sentit dir sempre; que una i altre estiguin molt relacionats, implicats fermament entre si, no sempre ho veim tant clar. Els problemes de l'esperit, en ocasions es transformen en problemes físics, en malalties; al revés també, un esperit sa i ferm, pot ajudar a guarir un cos enmalaltit.
El que lo passa a Jesús, en l'evanglei d'avui, està relacionat amb açò. Dels deu leprosos que ell envia als sacerdots, només un queda curat de cos i d'esperit. Els altres nou només es curen de la lepra, (no ho dubtarem) però segueixen pensant només en ells: no són agraïts, van a arreglar la seva situació...
Un, tan sols, és curat "integralment", i deixa de banda els seus interessos (li convenia molt arreglar la seva situació d'impuresa ritual per a poder tornar a viure a casa seva, en el poble, i treballar, etc) per a tornar enrera i donar les gràcies.
Siguem agraïts i sapiguem tornar a donar les gràcies a qui ens dóna un cop de ma, un somrís, ...
Serà senyal que esteim sans del tot, i que el nostre esperit guaideix de bona salut.

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                         

Dimecres XXXII de durant s’any.

En veure’ls Jesús els hi digué:
Aneu a presentar-vos als sacerdots. Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Lc 17,11-19


Una dona estava inclinada sobre la víctima d’un accident de tràfic, i la multitud ho observava.

De cop, es va veure decantada per un homo que li va dir: “Faixi el favor de fer-se a un costat. Jo tenc fet un curs de primers auxilis.”

La dona va estar durant uns minuts observant lo que aquell individu feia amb sa víctima. Llavors, li va dir tranquil·lament:
“Quan arribi es moment d’anar a cercar es metge, no es preocupi: ja som aquí.”


- Moltes més vegades de les que ens imaginam, el metge ja ès aquí... ¡molt aprop (de vegades dins) de sa persona a a tractem d’ajudar!


De manera que fem-li els primers auxilis. ¡Però cridem al metge!

Es cos hem d’haver curat
Quan es cos defallia,
Però jo mai deixaria
S’esperit descuidat.
Inclòs sa pitjor malaltia
Quan un en Jesús confia
Es torna oportunitat
I un es pot sentir curat
D’allò que es seu cos patia.
Bep Guàrdia

9 de noviembre de 2010

Les basíliques, i el nostre cos


Diumenge, la dedicació de la basilica de la Sagrada Familia, a Barcelona; avui, dedicació de la Basílica del Laterà, a Roma. Però ens oblidem que nosaltres hem de ser les pedres vives que construeixen el Temple de l'Esperit Sant. Diu Sant Agustí que les pedres, per ben tallades i escairades que surtin de la pedrera, fins que no s'encaixen en una estructura ben plantejada no són edifici.; igualment nosltres, fins que no som fets a imatge de Déu i ben encaixats per la caritat, l'amor als altres, no som Església.
Jesús es refereix, a l'evangeli d'avui, al santuari del seu cos, quan els jueus entenen que parla del temple de Salomó; Sant Francesc d'Assis creu que Jesús li parla de l'ermita de Sant Damià quan li esta demanant que renovi l'Església; i nosaltes feim obres i rehabilitacions (necessàries casi totes) als nostres temples i ens costa refer el nostre cor i posar-lo en sintonía amb el que demana Jesús.
Siguem com Jesús, valents, i treguem del nostre temple interior tot allò que ens distreu i els impedeix ser veritables temples de l'Esperit.
Si la Sagrada Família és una basílica única i impressionant, obra de les mans humanes, com no ha de ser únic i impressionant el nostre cor fet de mans de Déu?

De la importància de l'Esperit i l'esperit humà ens parla en Bep, a la seva glosa i la seva introducció.

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                             


Ell es referia al santuari del seu cos. Jn 2,13-22

La dedicació de la basílica del Laterà a Roma.

Sudha Chandran, una ballarina clàssica de la Índia contemporània, va veure truncada la seva carrera a la flor de la vida,quan li van haver d’amputar la cama dreta. Però després d’haver-li adaptat una cama artificial, va retornar a sa dansa i, encara que sembli increïble, va tornar a estar de nou al cim. Quan li van demanar com ho havia aconseguit, ella va respondre senzillament: “No fan falta peus per ballar”.

Ens hem de llevar ses pors,
Essent gros o bé petit,
He de dir que n’està escrit
Que de sa pell fins a s’os
Som temple de l’Esperit,
I tenint lliure s’esperit
S’allibera es nostro cos.

8 de noviembre de 2010

setanta vegades set...

Aquesta és la mesura, en un altre text de l'Evangeli. Setanta vegades set, igual de dotze mil dotzenes, són nombres simbòlics, no comptables. I és que la obligació de perdonar als germans és immensa als ulls de Déu. El mal dels altres, enfora de deixar-nos tranquils i al marge de maldecaps, ens suposa dos reptes: perdonar-lo pel mal que ha fet (que no sempre  ens és fàcil) i motivar-lo a no tornar-ho a ferm corregir-lo.(que encara és més dificil)
Per açò els deixebles ja deien: donau-nos més fe. cal molta voluntat i tenir les coses molt aclarides per a ser capaços de corregir i de perdonar els qui ens ofenen, sense ofendre.

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                             

Dilluns XXXII de durant s’any.

Si set vegades es dia et demana perdó, perdona’l sempre.


Procur sa bondat practicar,
I perdonar als meus deutors,
Perque açò sol omplir-nos
Des tresor més gran que hi ha.
Però fe a vegades em sol mancar
Per viure aquest estat joiós.
Pare i amic perdoneu-nos,
Donau-nos fe per perdonar.
Bep Guàrdia

7 de noviembre de 2010

coses que passen...


Déu no ès de morts, sinó de vius


Hi havia un metge que tenia un ca, que sempre anava amb ell a totes les visites que feia. El metge en qüestió, tenia fama de ser un homo creient.

Un dia, anant a visitar un malalt terminal, com sempre, quan va entrar a casa d'aquell malalt, el ca va quedar assegut damunt al portal, esperant la sortida del seu amo. Mentres, a dintre, el metge feia la seva feina, i el malalt, conscient de lo que li esperava, li va demanar:

- “Sr. Doctor, vostè que ès un homo entès, ¿què hi trobaré després de la mort?”
- “Em sap greu, però a n’açò no li se respondre, perque no conec ningú que m’ho hagi pogut explicar.”

Quan varen enfilar el passadís de sortida de la casa, rallant metge i malalt sobre sa seva malaltia, es va sentir una renou de gratat a la porta d’entrada, a lo qual es malalt va demanar lo que devia ser, responent el metge que era el seu ca que l’esperava ansiós.

- “Que entri!”, va dir el malalt. Quan varen obrir sa porta, ben a la vegada, va entrar el ca remenant coa, i pegant bots i títeres.

En aquest moment, es metge, acariciant el ca va dir:

- “Tenc una resposta a la teva pregunta: El ca, no sabia que hi havia a l’altre banda de la porta, perque no ho veia, però estava segur de que hi trobaria l’amo, per açò ha entrat tan alegre; amb aquesta actitud ens podem mirar la mort”.

  
Un no s’ha d’obsessionar
Ni perdre sa bona mida
Sa persona revestida
Des pensament més cristià
Es present ha de cultivar
Qui no sap que fer a aquesta vida
Només pensa en sa de més allà
Oients sa tecnologia
Fa estona que duu sa dèria
A més ès afirmació sèria
Afirmar sa teoria
No desapareix sa matèria
No desapareix sa matèria
Només passa que canvia

Per coses d'aquelles males d'explicar va resultar que la glosa que vam preparar per avui, i que va emetre "el mirall de l'Església de Menorca" divendres passat, no tan sols no va acabar de sonar, sinó que no era de l'evangeli del dia. El glosador la fa ver...pensant que l'evangeli era un altre. Encara no sabem d'on se'l va treure.

Existeix la possibilitat que el text d'avui, que tracta de la resurrecció dels morts i de les polèmiques que generava en temps de Jesús, fos massa complex per a glosar-lo. jo me'n veuria en un embull per a fer-ne un comentari. Només recordar-vos la darrera frase: "Déu és un Déu de vius!",
Que aquest pensament ens ajudi a acabar una setmana que vam començar celebrant tots els Sants i commemorant tots els fidels difunts. no ens quedem en la porta. Entrem en el Regne. Jesús ens hi convida.

Vista l'errada, n'ha feta una altre, amb l'evangeli que toca per a avui. Com que no l'hem gravada, queda només en lletra. La música la hi podem posar vosaltres...

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                          
Diumenge XXXII de durant s’any.

6 de noviembre de 2010

lo primer és lo primer

Dissabte XXXI de durant s’any.



Si no fóssiu fidels en s’administració de ses riqueses enganyoses
¿qui us confiaria ses veritables?


Sempre sa mateixa cançó,
Però l’hem d’interioritzar:
Sa vida hem d’administrar,
Per dins el cor Déu trobar-lo,
Sempre hem de prioritzar
Déu i els homos estimar,
Que ès sa riquesa millor.
Bep Guàrdia

5 de noviembre de 2010

hem de ser més vius...

Bep Guàrdia
En ocasions els creients tenim la impressió que "els altres" són més espavilats que nosaltres, que teuen més rendiment a les situacions, que "sense les traves que els posa la fe" aprofiten millor les oportunitats. L'evangeli ens mostra que açò ve d'enfora. Jesús ho posa de relleu, manifestant que són més "llestos". Aquesta es la traducció en castellà del "prudentiores" llatí en la Bíblia "Dios Habla Hoy" Bíblia en espanyol actual. Edició interconfessional.Copyright © 2002 Societats Bíbliques Unides i Societat Bíblica d' Espanya (vos pos tota la fitxa per que us ho cregueu) La traducció de la "Biblia Interconfesional Catalan" ho tradueix "astuts"
Hem d'aprendre a ser a la vegada prudrents i astuts i llestos si volem "competir" amb els "fills del món"

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                           

          Divendres XXXI de durant s’any.

Els homos del món son més prudents que els fills de la llum.


De s’administrador hebreu,
Que doblers d’altri va donar,
Que era un lladre puc pensar,
I es creia que era s’hereu.
Però va fer com en Zaqueu:
Donar sa vida es cristià
Perque seva no se la creu