8. Tu ets el meu Fill (Mc 1, 7-11)

Després de la Epifania, una altra manifestació de Jesús com a Senyor. Tant sols un parell de dies després de veure Jesús adorat pels savis, els veim rebent de part de Déu una nova comfirmació de la seva naturalesa. Si Déu ha mostrat als homes la presència del seu Fill per mitjà d'àngels i d'estrelles, ara fa una manifestació a l'estil de les de l'Antic Testament, amb el cel que s'obre i veus que se senten, amb l'Esperit que baixa visible, com un colom. Aquestes són les característiques de la presentació de Jesús com a Fill. I així és representat habitualment en les icones i altres cuadres.
Però les mateixes paraules que són posades en boca de Déu en l'evangeli, destinades a Jesús, son també destinades a nosaltres, a tots els batejats. Pel Baptisme som fills de Déu.
La resta de les lectures del dia expliquen una mica més que comporta aquesta filiació: en el llibre d'Isaïes, tot un programa d'actuació en la nostra vida. és aplicat a la manera de fer de Jesús, però ens l'hem de aplicar com a intenció per al nostre acutar. És un crit a la solidaritat i la justícia, un crit a viure recolzant els dèbils, reclamant el que els pertoca, exercint el nostre "ser profeta" que reben en el baptisme. En el Llibre dels fets, una dada important: tots som cridats a ser fills de Déu; no podem excloure ningú dels que viuen segons l'Esperit i passen fent el bé.
Recordem avui el nostre baptisme. Aquell dia en que els nostres pares es van comprometre, en nom nostre, a donar-nos una educació d'acord amb els valors de l'Evangeli. I nosaltres, un cop crescuts en la fe, hem de donar testimoni que l'hem rebuda i rubricar-ho cada dia amb la nostra manera de viure.