La relació de Jesús amb els esperits no és fàcil d'explicar, ni d'entendre. no ho va ser per als seus contemporanis, ni ho és per a nostraltres. La cultura de la Palestina del S. I lligava malaltia, en general, amb pecat, i malaltia mental, amb esperits malignes, d'una manera especial.
Jesús, per la seva condició, te poder sobre els esperits, i aquests el temen, i l'obeeixen. Per tant, no ens ha de semblar extrany que volguessin posar també a Jesús en el cantó dels endimoniats.
Els endimoniats eren absolutament exclosos de la societat, de manera que si hagués pres cos la suposició que Jesís era un d'aquests, la seva credibilitat seria reduïda al nores.
La resposta de Jesús deixa, per la seva lògica, fora de dubtes la seva capacitat mental: "Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar". És el resum de la pròpia història d'Israel en una frase. Mentre el regne va ser unit, amb David i Salomó, el prestigi de Israel era gran entre els seus veïns. Un cop dividit entre Nord i Sud, entre Judà i Israel, els enemics van començar a fer el que volien, acabant amb el prestigi i arribant a ser província romana.
Jesús sap que la seva força ve de l'Esperit Sant, per açò no consent que es digui que el seu poder ve del princip dels diables.
Sabem nosaltres d'on ens ve la força?, esteim cenvençuts que el Senyor és amb nosaltres i els ajuda en tot moment, o feim "pactes" amb altres "deus"?
En plena setmana de pregària per la Unitat dels Cristians, l'Església i les altres comunitats cristianes donem un mal exemple, el del "reialme dividit", que no te força, que es perd en tensions internes. Posem en mans de Déu aquesta desitjada unitat, i posem-hi les nostres mans i el nostre cor també.
No hay comentarios:
Publicar un comentario