27 de enero de 2012

27. un cop sembrada, va creixent (Mc 4, 26-34)

Les paràboles de l'evangeli d'avui ens remarquen un dels elements que comentavem ahir: La tasca dels deixebles, la nostra, no és el centre, sinó que el protagonisme és de Jesús.
Avui les metàfores pageses de Jesús ens fan adonar de que la tasca del sembrador, tot i ser fonamental no és la que fa donar fruit.
Ens ho diu de moltes maneres:
"tant si dorm com si està despert..."
"un cop sembrada, va creixent ..."
La nostra cultura popular ja ens ho diu, que si estiren els raves (en castella "rabanos") per les fulles no creixen més depressa.
La tasca del sembrador és independent dels resultats de la sembra, encara que si el sembrador és escatimador, i fa una sembra magre, és segur que la collita serà magre. El sembrador ha de fer la feina amb generisotat, sabedor que no li correspon a ell ni el mèrit de la naixença dels sebrats, ni el creixement, ni l'abundància de la collita.
No escatimem en la nostra sembra. En ocasions, també ens ho diu avui, la més petita de les llavors acaba essent un abre gran. Mai sabem si la nostra llavor caurà en bona terra, o entre carcs, o si serà entre pedres.
Totes les vegades que poguem donar una paraula de consol, de coratge, de conhort, un somrís desinteressat i cordial, un toquet damuint les espatlles, una abraçada en nom de Jesús, hem sembrat una llavor.
Déu dirà...

No hay comentarios:

Publicar un comentario