L'evangeli d'avui te clarament dues mitats, la primera "dedicada" als escribes i fariseos i la segona dedicada als propis deixebles, a nosaltres.
Als fariseus els recrimina el "doble rasser" amb el que mesuren: imposen càrregues pesades als altres, però ells mateixos no compleixen els decrets que promouen. Acusar algú d'ocupar la "càtedra de Moises" vol dir ussurpar la Llei, posant-se en el lloc del que ha rebut de Déu l'Aliança. Si encara fossin coherents amb les propies aplicacions de la llei... però l'acusació precisament és que ells no les compleixen! Es queden en els aspectes superficials, els mantells, les filactèries... però tenen el cor enfora de Déu; presumeixen de ser mestres i guies, però no escolten què denama Déu.
La segona part és adreçada als deixebles, amb indicacions de com han de ser les seves actituds: servei, humilitat, sense voler ocupar el lloc de Déu, ni el de Jesús.
La realitat dels fariseus és, però, facilment equiparable a la dels "cristians vells", els pobles que com el nostre, te llarga tradició cristiana. En ocasions, com els passava als fariseus, ens quedem en la lletra de les normes, en la rubrica de les celebracions, en el Codi de Dret, mentre els germans pateixen, o simplement s'allunyen de Crist.
-- Senyor, feis que tornem a les arrels del vostre missatge, a la sencillesa i la humilitat dels criats, per a servir-vos en els gerrmans
No hay comentarios:
Publicar un comentario