24 de marzo de 2012

24. --Ningú no ha parlat mai com aquest home. (Jn 7, 40-53)

Les reaccions de la gent que escoltava Jesús van ser sempre d'allò més variat. Des de l'acceptació més incondicional, fins a la repulsa més visceral.
A més de la reacció que provoca la seva predicació, Jesús s'enfronta a altres formes de rebuig. El que ens mostra Joan a l'evangeli d'avui són els prejudicis.
Mentre uns el reconeixen com a profeta i com a Messies, altres li retreuen la partida de naixement, desqualificant-lo pel seu orígen. I, a més ho fan basant-se amb els seus magres coneixements: Si és de Galilea, d'on va arrencar la seva predicació, no pot ser el Messies.
Mentre altres li reconeixen una manera de parlar que mai ha tingut abans, els mestres de la llei li recriminen la manca d'adhesions: si els poderosos no li donen suport, no pot esser ningú important. Que la seva manera de parlar sigui nova i feta amb autoritat i coherència, no els basta.
Només Nicodem, que segueix Jesús encara en secret, gosa apuntar que, abans de condemnar, cal escoltar.
Les nostres reaccions davant una argumentació, o una proposta, en ocasions s'assemblen molt als "arguments" els fariseus davant Jesús. Si l'estadística és d'una universitat nordamericana tindrà més repercusió que si les conclusions són fetes per alumnes menorquins;  si la proposta ve d'algún teòleg de prestigi, serà escoltada de manera diferent que si la fa un laic de les nostres comunitats;
A la vegada que creim improcedent i de poca consideració la manera de fer dels escribes i fariseus, els nostres prejudicis són molt semblans que els seus.

-- Senyor, fes que els nostres cors siguin capaços d'acceptar que altres veus poden servir per a fer camí, que no som portadors de la veritat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario