Son els fills i les filles de l’anhel de la vida, ansiosa per perpetuar-se.
Per mitjà de voltros es conceben, més no de voltros. I en que estiguin al vostre costat, no us pertanyen.
Podeu donar-lis el vostre amor; no els vostres pensaments: perque ells tenen els seus propis pensaments.
Podeu albergar els seus cossos; no les seves ànimes: perque les seves ànimes habiten a la casa del futur, tancada per a voltros, tancada inclòs per els vostres somnis.
Podeu esforçar-vos per a ser com ells, més no tracteu de fer-los com voltros: perque la vida no retrocedeix ni es detén en l’ahir.
Sou l’arc des del que els vostres fills son disparats com a fletxes vivents cap enfora.
L’arquer ès qui veu el blanc en el camí de l’infinit, i qui us doblega amb el seu poder per que la seva fletxa vagi veloç i lluny. Deixeu que la vostra tensió en mans de l’arquer es modeli alegrement. Perque així com Ell estima la fletxa que vola, així també estima l’arc que es tensa.
Gibràn Jalil Gibràn.
Bep Guàrdia
No hay comentarios:
Publicar un comentario