17. el qui s'humilia serà enaltit (Lc 18, 9-14)

Jesús torna a ferir d'aprop els fariseus. Ells sempre van pensar que eren erls que mñes correctament interpretaven i servien la comunitat amb les seves aplicacions i concrecions de la Llei. De fet no feien res fora de la Llei, però tampoc feien tot segons l'esperit de la Llei.

Jesús ens posa en evidència en aquesta escena en la que alaba la postura personal d'un publicà, mals vistos de part de tothom, i critica els fariseus, que "tot ho volen fer bé"

En el fons de la situació no hi ha cap problema d'aplicació de la Llei, sinó una actitud personal de presència davant Déu.

Ja diuen els salms que Déu no rebutja mai un cor penedit. Una de les faltes dels fariseus fou creure que tot ho feien bé.

Els cristians, en ocasions, també també som una mica com els fariseus. Tenim una certa consciència de complir els deures que ens mana l'Església, els preceptes, les abstinències, els dejunis... però ens manca reconèixer que ens equivoquem en el tracte amb les persones, que ens equivoquem en els prejudicis, en el testimoni dins la societat, en tantea coses.

Avui, Jesús ens diu que no hem de voler presumir del que feim, que sens dubte està bé, però que, sense un cor convertit, sense un cor penedit, no és suficient.

...ningú no ofereix

holocaustos ni sacrificis,

ni flor de farina ni encens.

No tenim tan sols

on presentar-te les primícies

per obtenir el teu favor.

Accepta, però, el nostre cor penedit

i el nostre esperit humiliat,

com si t'oferíssim

moltons i toros en holocaust,

com si t'oferíssim

milers d'anyells grassos.

Que aquest sigui avui

el nostre sacrifici

i que sempre et seguim fidelment.

Els qui confien en tu

no quedaran confosos.

(Dngr 3, 38-40)

--Feu, Senyor, que junt amb les nostres obres i les nostres deviocions, vos sapiguem oferir un cor penedit