El text de l'evangeli d'avui ens situa en una conversa entre Nicodem, fariseu i membre del Sanedrí, i Jesús. És una conversa feta d'amagat. en la clandestinitat. Nicodem, ens diu l'evangelista Joan, va anar de nit a trobar Jesús. Havia sentit les seves propostes i l'havien impactat, però no ho podia manifestar en públic a causa de la seva posició.
Jesús parla amb ell i li explica una història que tots els jueus ja saben: al desert Moises, per indicació de Yahvé, va fer una serp de bronze que posada dalt un pal, salvava els que, picats de serp, havien de morir.
Jesús li explica que Ell, com la serp, ha de ser enlairat. Però a més, li explica que creure en ell és una opció lliure, que ningú serà obligat a creure en el crucificat, i que serà aquesta opció la que salvarà els creients.
És atrevit, però jo veig una gran ironia en les paraules de Jesús explicant que alguns no han volgut reconèixer la Llum -Jo som la Llum del món- a un home que s'hi acosta d'amagat. Jesús li diu, clarament, que els que viuen d'acord amb el voler de Déu, en són testimonis, no s'amaguen en les tenebroses ombres de la nit.
Les ironies de Jesús van ser enteses per Nicodem, que va donar la cara en el Sanedrí, demanant un judici per a Jesús, i va anar amb Josep d'Arimatea a rescatar el cos de Jesús després de la passió.
Aquestes paraules no eren solament per a Nicodem, ni són només una metàfora com la de la llum davall una mesura o amagar un poble dalt una muntanya. És una clara invitació a tots els seus seguidors, a nosaltres també en el segle XXI, a ser els seus testimonis, a donar raó de la nostra fe davant el nostres conciutadans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario