Que cap profeta és ben rebut a la seva terra és una dita que ha passat dels evangelis als renranys populars. Ha estat així perquè ningú no ho posa en dubte.
En aquest fragment de l'Evengeli segons Lluc hi ha un element que també hem de tenir en consideració: la universalitat del missatge de Jesús. És ben cert que els primers a sentir aquesta Bona Notícia van esser els jueus i que el mateix Jesús i els seus deixebles eren assiduus de les sinagogues. En tenim altres exemples bern clars: la dona sirofenícia, la fills de centurió romà, etc.
El text d'avui ens mostra com el mateix Jesús retreu als jueus exemples de que, des de l'antiguitat, Déu ha estat sensible a les necessitats dels que, des de fora del seu poble, tenien fe. O estaven especialment sensibilitzats amb la fe dels jueus. És important descobrir que quan aquestes persones, la viuda de Sarepta, Naaman el leprós de Siria, han estat en la disposició apropiada, han trobar en el seu camí un profeta, un enviat de Déu que els ha fet possible el pas, la conversió, el canvi de vida.
La predicació del mateix Jesús segueix aquest patró: Natanael, el publicà, Zaqueu de Jericó, la samaritana... i tants i tants que, anònimament se troben amb Jesús i els canvia la vida.
Estar aprop dels creients, és important, per a acompanyar-los en el creixement, però estar disponible i disposat per a tocar el cor de molts que són sensibles al missatge de Jesús també ho és.
Ja sabem que en el nostre propi poble no seren mai profetes ben rebuts, i que fins i tot ens tractaran malament, i ens voldran tirar de dalt a baix. Però amb Jesús al costat nostre, com ell, passarem per enmig d'ells, sense dificulats.
-- Que la por al rebuig dels nostres coneguts no ens privi, Senyor, de donar testimoni de la nostra fe i ajudar els altres a trobar-te.
No hay comentarios:
Publicar un comentario