4. --Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo. (Mc 9, 2-10)

Les lectures d'aquesta setmana, encara que són distants en els temps les seves narracions, tenen alguns elements en comú que voldria destacar.

La lectura del sacrifici d'Isaac, metàfora com s'ha dit tantes vegades del sacrifici del Fill, ens situa en una muntanya. La Transfiguració també ens hi situarà. També serà en una muntanya la narració de la mort de Jesús, al calvari.

Que tenen les muntanyes per ser tant especials. La muntanya és lloc de trobada amb Déu. Moisès, Elies, a més dels que ja hem dit, tenen una experiència de Déu a la Muntanya.

Però i les històries que tenen en comú. Podem dir que una i altra tenen el mateix fil argumental, encara que els detalls de la història siguin diferents. Podem contemplar les dues lectures, fent l'exercici de cercar semblances.

En el camp simbòlic, fent un resum, podem dir que són dues històries que "acaben bé", però tenen un "punt de tensió". La narració d'Abraham és evident, però tot i açò, hem de veure qu tan sols la intervenció de Déu li dóna un final feliç. La Transfiguració sembla que no te "moment difícil". Jesús, però l'hi posa quan adverteix els deixebles que, abans, ha de morir. En la narració de la Passió, que tenim com a rerafons, el moment de la mort, amb el seu patiment, és el centre. La transfiguració és, per als deixebles, un tast del que serà la glòria de la Resurrecció. Jesús dóna aquesta mostra abans de la passió per tal que intentar que els deixebles entenguin millor que tot el que ha de passar te un sentit amagat, difícil i diferent.

Si en la narració d'Abraham i Isaac, la pujada a la muntanya és tensa i la baixada feliç, l'anada al Tabor és a l'inrevés: la pujada és intrascendent ("anem a fer una excursió amb el Mestre...") mentre que la baixada és discutint "que vol dir açòde ressuscitar d'entre els morts". El Calvari ens deixa en la espera, sense desenllaç definitiu. L'aparença de fracàs impedeix casi qualsevol esperança.

En totes tres situacions, però, que te la darrera paraula és Déu, com en totes les ocasions de la vida, encara que no ho sembli. Déu envia l'àngel a Abraham; Déu ens demana que escoltem el Fill; Déu ressucita Jesús d'entre els morts.

Aquesta certesa és la que manifesta Pau als cristians de Roma: "qui es pot posar en contra si tenim Jesucrist -aquell que ha ressuscitat- a favor?"

La nostra vida ens du a moltes muntanyes. En ocasions ens sembla una "muntanya russa". De vegades és la pujada, la que es difícil; en ocasions és la baixada, la que te tensió; en ocasions ens sembla un calvari, que en aparença no te solució.

Mantinguen, però, l'esperança de que la darrera paraula sempre la te Déu, i sempre serà una paraula de consol, d'ànim, de coratge.

-- Doneu-nos, Senyor, la vostra esperança. Feis que esperem sempre la vostra Paraula. Ajudeu-nos a viure en el vostre Amor.