5. Tal com mesureu sereu mesurats (lc 6, 36-38)

Aquesta afirmació del títol és molt semblant a la de l'altra dia, dijous si no record malament. Jesús ens posa els altres com a mirall en el que poder-nos trobar amb ell. Podrien dir que, tot el contrari que els vampirs o els fantasmes, que no tenen imatge en el mirall, Jesús el trobem quan ens enmirallem en els altres. Dificilment podem trobar-nos amb Jesús si defugim els altres, els nostres germans.

Certament que les estones de quietud, de soledat buscada, de recés, són necessàries i profitoses per a trobar-nos amb Jesús, però mai seran suficients si fugin dels germans.

Aquest advertiment ve precedit d'una afirmació relacionada amb la generositat: "Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura...". Com saben els sembradors, si no sóns generosos amb la terra, en la sembra, en l'adob, en la cura, la terra no serà generosa amb ells. De la mateix manera ens adverteix Jesús amb el tracte que tindrà Déu amb nosaltres.

Si retreim als altres, ens retreuran, si perdonem, ens perdonarà. Permeteu-me que avui afegeixi un conte:

Hi havia una vegada un ancià savi assegut a l'entrada d'una antiga ciutat. Un jove viatger es va aturar a la porta, abans d'entrar a la ciutat i li va preguntar a l'ancià: "Quina mena de gent viu en aquest poble?" L'ancià savi li va contestar amb aquesta pregunta: "Quina classe de gent havia en el lloc d'on véns?"

"Oh, havien mentiders, lladres, tramposos, borratxos, drogoaddictes, xafarders, gent terrible," va replicar el jove viatger. L'ancià movent el seu cap li diu: "La gent d'aquest poble són iguals."

Després un altre foraster es va aturar a fer-li la mateixa pregunta, i de nou l'ancià savi li va preguntar a qui li preguntava: "¿Quina mena de gent hi havia al poble d'on procedeixes?"

El segon viatger li va contestar: "Oh, vinc d'un gran poble. Allà hi havia bona gent, treballadora, honesta, servicial." L'ancià va somriure i li va contestar: "La gent en aquest lloc és així mateix."

La persona que ha après a estimar ia perdonar usualment experimenta tolerància de part d'altres. Però la persona que és aspra, condenadora i crítica cap als altres, usualment es confronta amb la mateixa disposició dels altres cap a ell.

I així ens va el món...