Com en altres temes, Jesús parla d'una qüestió i els que escolten senten altres coses, i no s'entenen. mentre Jesús parla de la Vida eterna, els jueus entenen la vida terrenal.
Es comprensible que no s'entenguin, si parlen llenguatges diferents, encara que les paraules siguin les mateixes.
Els jueus, amb una certa raó, estranyen que, jove cóm és, digui amb seguretat que ha vist Abraham, el patriarca, que havia viscut segles enrrere.
Quan Jesús diu: "Els qui guarden la meva paraula no tastaran mai la mort." parla de la nova aliança, del Regne de Déu que ha estat instaurat amb l'encarnació i que arribara a la plenitud arran de la Resurrecció. Si no som capaços de canviar els nostres esquemes, si ens quedam ancorats en el que "sempre s'ha dit, sempre s'ha fet" dificilment podem entendre la novetat que Jesús ha portat al món, a la història de la salvació.
Igual ens passa amb qüestions eclesials, i mundanes. Són resistents als canvis. Tenim el cor encrostat.
-- Senyor, feis dòcil el nostre cor als vostres designis. Feis-nos dòcils al vostre Regne
No hay comentarios:
Publicar un comentario