Quin goig que ho puguessin dir dels cristians: "Tot ho fan bé"!!. Malauradament, la nostra petitesa humana fa que siguiem molt lluny de fe realitat aquesta afirmació, aquest desig.
De Jesús, si que es pot dir, perque la seva principal preocupació va ser sempre fer el bé. En aquest fragment, l'afirmació te un sentit messiànic. En el cap 35 de la profecia d'Isaïes, s'anomenen aquest gests com a prelidi de la presentació de la glòria del Senyor:
Tots veuran la glòria del Senyor, la majestat del nostre Déu.
...
Ell mateix us ve a salvar.»
Llavors es desclouran
els ulls dels cecs,
i les orelles dels sords s'obriran.
Possiblement a causa d'aquesta profecia, que Jesús devia saber que es complia en la seva persona i amb els seus actes, demana a tothom que no escampi la seva "identitat secreta" No per falsa modèstia. Jesús sap quin és el moment en el que Déu ha de ser glorificat, i sap que no és encara aquest moment. És per açò que en lloc d'aprofitar la ocasió per a augmentar la seva fama entre la gent, es retira amb el sord enfora de la gent. Llavors, amb un gest sencill, com el d'una mare que dóna una besada a l'infant que s'ha fet mal jugant, li posa saliva (...si no se cura hoy se curará mañana). No passem per alt el detall: Jesús és posa en mans de Déu, "va alçar els ulls al cel" i realitza la curació.
A pesar de ser en territori estranger, a pesar d'haver de renunciar a la fama, posant-se en mans de Déu, cura, salva la persona.
La gent queda meravellada, ja que, un cop han entrat en conexiement de Jesús, ningú és pot estar sense proclamar la seva trobada.
La nostra naturalesa te tendència a fer el contrari que Jesús, cercant el reconeixement, fiant-nos de les pròpies forces. I no ens en sortim amb èxit.
Demanem al Senyor que canviem els nostres esquemes, i l'imitem també en açò.
No hay comentarios:
Publicar un comentario