11 de febrero de 2012

11. --Quants pans teniu? (Mc 8,1-10)

Quina pregunta tant simple i tan complicada, alhora.
Que respondríem nosaltres?
La situació és prou coneguda. La gent segueix Jesús, nit i dia, fins als despoblats, sense possibilitat de trobar abastiments per alimentar-se. Jesús, atent com sempre, se'n dona compte i vol posar remei. Segurament, podem pensar, que aprofita la situació per a provar els seus. I també a nosaltres.
La pregunta de Jesús és directe. No demana "quans en voleu compartir?", ni "quants us en sobren?", ni "de quina disponibilitat esteim parlant?" que seria un llenguatge polític-econòmic molt en moda en els nostres dies.
Jesús demana "quants en tenim", i ens exigeix d'alguna manera que els posem a disposició dels que en tenen menys que nosaltres.
Les nostres comunitats, nosaltres mateixos, esteim acostumats a compartir... d'allò que no necessitem. Com a molt, d'allò que no necessitem de manera immediata o urgent. Ens fa falta sempre tenir un coixí, per a imprevistos, i ens oblidem que ni ha molta gent que no te ni imprevistos, perque la seva situació és desesperada continuament desesperada. Tot i la nostra situació de crisi, en la que es fa molt complicat cuadrar els comptes a final de més, hem de ser conscients de les necessitats de tants altres, al nostre poble, i a altres pobles. Caritas esta fent un notable esforç per a alleujar alguns d'aquests necessitats, amb l'ajuda de molta gent. Mans Unides llença la seva campanya per a possibilitat una millor salut per a molts; hi ha missioners escampats per tot el món que treballa en un nivell de precarietat total; hi ha gent de tot el món arreplegada entre nosaltres que tampoc disposa del necessari per viure amb dignitat.
No podem tancar els ulls a aquestes realitats, hem de ser conscients, com Jesús, que davant nosaltres hi ha persones i les hem d'atendre nosaltres mateixos.
"Quants de pans tenim?"

No hay comentarios:

Publicar un comentario