21 de febrero de 2012

21. --Qui acull un d'aquests infants en nom meu,... (Mc 9, 30-37)

Dos ensenyaments importantíssims en el fragment de l'evangeli d'avui: en primer lloc, l'anunci de la passió. elmque llegim avui és el segón que ens narra Marc en la seva glosa dels aconteixements. Encara que les paraules de Jesús semblen clares, "els apòstols no comprenien que volia dir". Hi ha ocasions en que no volem sentir els que ens han de dir, però aquesta actitud no impedeix que el que ha de succeis passi en el seu moment. Amb la mort, ho feim sovint. Sembla que, no parlant-ne, hem de poder defugir del seu abraç. Igual que Jesús sap que ha de patir, nosaltres sabem que hem de morir, un dia o altra.
En segon lloc, l'exemple dels infants. Després de sentir com es barallen per saber qui h de ocupar els primers llocs en el Regne, Jesús els dóna la senya del que ha de ser el nostre comportament entre els germans: "Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots". Aquest ha de ser el nostre estil. Jesús ens el repeteix en diverses ocasions. Dijous Sant, en la commemoració del Darrer Sopar, ens ho posarà en pràctica. el Regne capgira l'escala de valors del món. I qui vol ser el primer, ha de servir els altres. L'expenple que els proposa Jesús i que a nosaltres ens sembla tant tendre, devia ser molt fort per a uns homes jueus: acollir els infants, els insignificatns, era per a ells anar en contra del sentit comú: per a ells els que Déu prefereix són els que ténen èxit, els poderosos, els rics. Acollir-lo a ell en els infants, era tota una prova de que els valors que havien après no els servíen per al Regne.
A nosaltres, els valors del nostre món i del nostre temps, tampoc ens serveixen, també els hem de capgirar.
La Quaresma que demà començarem en pot ser una bona ocasió

No hay comentarios:

Publicar un comentario