27 de febrero de 2012

27. Senyor, ¿quan et vam veure... (Mt 25, 31-46)

La nostra miopia per a veure Jesús en els nostres germans és gran. La nostra incapacitat no es només d'ara, ja que el matiex Jesús ens ho explica amb la seva metàfora dels bens i les cabres.
Els casos que proposa l'evangelista Lluc són prou corrents per a fer-nos pensar en quantes vegades ens hem passat per alt una trobada amb Jesús.
I és que Jesús no es presenta sempre amb trons i llamps, amb núvols de foc o amb estols d'àngels al seu voltant. La majoria de vegades es presenta amagat en els germans, sovint en els pobres, i ...se'ns passa per alt la seva presència.
Aquest evangeli al principi de la primera setmana de quaresma és un avís, un bon avís per a esforçar-nos en descobrir aquesta presència.
La nostra Església, a través de Caritas, s'esforça en fer aquest descobriment, però no és tant sols feina dels "voluntaris" de Caritas. És feina de tots els batejats estar atents a la presència de Jesús en les nostres bosses de pobresa, en els nostres aturats, en les dones maltractades, en els infants explotats, etc. categories que Lluc no anomena a l'evangeli, però en les que Jesús també es fa present
Si pensem que Jesús ens cridarà a la seva dreta, hem de estar sempre pendents de la seva presència.
No valdrà dir: "Senyor, ¿quan et vam veure..."

-- Senyor, que ens descuidem de nosaltres mateixos, per a veure't en els necessitats 

No hay comentarios:

Publicar un comentario