Menjar amb les mans impures no és el mateix que menjar amb les mans brutes. En els extrems de la ritualitat dels fariseus, la cerimonia de la purificació, potser ni tan sols netejava realment les mans. Ve a ser com el ritual del lavabo dels preveres en la celebració de l'Eucaristia, que és un símbol de purtificació, que presuposa que s'han rentat les mans abans de començar la missa.
Als fariseus i els mestres de la llei els importa més "la tradició dels antics" que la neteja dels deixebles. I encara els preocupa més importunar Jesús que entendre el que fan o deixen de fer.
La resposta de Jesús és contundent: "Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi." és a dir, de paraula compliex els manaments pero de cor, està lluny de l'esperit de la llei.
La mateixa recriminació ens la pot fer a nosaltres, cristians practicants "de tota la vida" que assistim assiduament a les celebracions, que complim els preceptes, els dejunis de la cuaresma, les abstinències dels divendres, etc... però en el fons del cor ens costa perdonar, ens costa reconciliar-nos, ens cosa ser solidaris.
Les actituds del fons del cor, que estan amagades a la vista, són ben evidents per a Déu, "que hi veu en allò amagat".
Procurem que el nostre cor sigui transparent, que segueixi allò que els nostres llavis proclamen. Que mai ens puguin dir que mantenim les tradicions, però abandonem els manaments de Déu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario