A més de molts altres punts d'atenció (que ja vam comentar el 13 de gener), el fragment de l'evangeli d'avui ens permet entreveure quina és la intenció de Jesús quan fa un miracle.
Com és que l'evangelista Joan no parla de miracles, sinó de "senyals prodigiosos"? Joan no necessita remarcar a través dels senyals prodigiosos que Jesús és el Fill de Déu; el seu evangeli comença, en el pròleg, explicant que Jesús és la Paraula que s'ha fet Home, i no cal explicar-ho més. Marc ens diu que "donaven glòria a Déu". Jesús a través de les curacions i els altres miracles ens dóna senyals de com Déu és present en el món i de com Déu vol el món: un món sense maldad i sense dolor, un món sense pecat. Jesús no cerca el propi reconeixement. De fet, després de molts miracles, s'han d'amgar per a poder estar amb els seus deixebles amb una certa tranquilitat. Jesús cerca que els que observen el miracle, vegin un senyal de Déu, i li dónin glòria a Ell.
Molta de la gent que estava escoltant Jesús, esperava un espectacle. Jesús els ensenya, els anuncia la Paraula. Mai s'anuncia ell mateix. Al llarg de tota la seva vida pública sempre ha estat la seva tasca: fer present el missatge de Déu, posar paraules humanes a la veu de Déu.
Més enllà dels espectacles, cerquem la Paraula. És amb aquesta paraula que podrem bastir una vida que segueixi el model de Jesús.
No hay comentarios:
Publicar un comentario