"No hi ha ptijor sord que qui no hi vol sentir"
És una d'aquelles sentències populars que tenen tanta raó, que no són discutibles.
Als fariseus els passa igual. El text que es proposa avui es troba a continuació de diversos fets miraculosos, multiplicacions, curacions, etc.
Que després de saber d'aquestes actuacions els fariseus demenin un signe no deixa de ser curiós.
Llavors la reacció de Jesús pren un sentit diferent.
"--Per què demana un senyal, la gent d'aquesta generació? Us asseguro que no els serà donat cap senyal."
Podria entendre's que Jesús digués "com demana encara un signe aquesta gent". Després del que Jesús ha fet, davant tants de testimonis, el treu de punt que demanin un senyal. Cap senyal serà suficient, si les curacions, els pans, no els sembla un senyal de Déu.
Moltes vegades nosaltres també demanem "senyals" a Déu. També li demanem "confirmacions" de que la nostra esperança és ben fonamentada, que les nostres pregàries seran escoltades, que seran ateses les nostres peticions. Ens costa pensar que potser no demanem a Déu allò que realment ens convé, allò que encaixa amb el seu pla de salvació per a cadascun de nosaltres. I, llavors, ens convertim en fariseus que demanen un senyal.
Aprenguem, amb confiança, a acceptar els senyals que Déu ens dóna, a pesar que en ocasions no són els que li hem demanat, a acceptar tantes notícies com a proves de la seva acció en el món, tantes "males notícies" com a possibilitat de posar-nos de bell nou en les seves mans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario