Cara i creu. Pere, en tres versets, passa de ser el que reconeix Jesús com a Messies, a ser "Satanàs".
En el fragment paral·lel de Mateu, Pere és alabat i posat com a "pedra" fonamental del grup que sería l'Església. Marc, més auster en expressió tan sols ens diu que Jesús els prohibeix de dir-ho a ningú.
Podem casi veure els "engranatges mentals" de Jesús que roden des de la declaració de Messies que fa Pere fins a l'anunci de la mort a la creu. És just seguit que els avisa que el Fill de l'home ha de patir molt.
I aquí és quan Pere queda "retratat".
Fa uns moments ha sabut veure Jesús amb els ulls de Déu. Ara, però, veu el futur amb ulls humans, i intenta convencer Jesús de defugir la seva missió, la seva tasca en el món. I Jesús, el renya davant els altres companys d'aventura.
Pere, amb tot, segueix amb Jesús, i Jesús segueix confiant en Pere. Una passa en fals no és causa suficient per a distanciar-se. Tampoc ho seran les negacions, en els dies de la passió. El que és important per a Jesús és que Pere li respon, amb les seves flaqueses, amb els seus dubtes, amb els seus falls.
Jesús no ens demana la perfecció. Demana la nostra resposta. I en aquesta resposta hi ha d'anar tota la nostra vida, amb lo millor, que ens permet veure el món amb els ulls de Déu, fins al menys bo, que ens fa caure en els paranys del mal, mirant la realitat amb els ulls humans.
Donem resposta a Jesús, amb les nostres limitacions. És l'únic que ens demana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario