
La culminació d'aquesta història de salvació és Jesús, Déu encarnat que s'integra definitivament en la vida dels homes com un més. Després de ser temptat al desert, fa el seu anunci: el Regne de Déu és aprop. La seva estada en el desert, patint tot allò que el desert suposa, és una prova de la seva humanitat; que el servien els àngels és una prova de la seva Filiació divina. "S'ha complert el temps..." el plaç que s'havia obert amb l'arca de Noé, està a punt d'expirar, ens hem de convertir. Déu vol seguir essent fidel a la promesa feta, però el poble d'Israel ha estat decididament infidel a l'Aliança. "S'ha complert el temps": Ara va "en serio".El lligam entre aquests dos caps de la promesa, el trobem en la lectura de la primera carta de Pere. Jesús salva aquells fins i tot aquells que van renunciar a la salvació de Noé. Fixem-nos que parla dels vuit que es salvaren "gràcies a l'aigua", de "... de l'aigua". Pere viu l'aigua com a mitjà de salvació, no de mort, de la maeixa manera que veu la creu com a camí de resurrecció i no de passió sense sentit. A més ens indica a que ens compronet el nostre ser cristià: el baptisme no és sols "neteja" sinó compromís: "l'aigua prefigurava el baptisme que ara us salva i que no és una neteja de la brutícia del cos, sinó un compromís amb Déu de viure amb rectitud de consciència, gràcies a la resurrecció de Jesucrist".
Que la Quaresma que hem iniciat servesqui per a recentrar la nostra vida de creients, posant-la en el camí del compromís que ens demana Pere, que siguem fidels a l'Aliança de Déu amb nosaltres, que reconeguem la Resurrecció de Crist com a Salvació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario