26 de febrero de 2012

26. Convertiu-vos i creieu en la bona nova (Mc 1, 12-15)

Les lecures d'aquest primer diumenge de Quaresma ens mostren el que podríem dir els dos cap de la mateixa història. O dos aspectes fonamentals de la mateixa Promesa. En la primera llegim una d'aquelles històries que es marren a la Bíblia i que susciten sempre pol·lemica per la seva verosimilitut: el diluvi universal és unf et real, o és una narració simbòlica? sigui com sigui, l'important és el mateix: "Faig amb vosaltres aquesta aliança...". és la presència de Déu en la història, la participació de Déu en el destí de la humanitat. Mai, en la història de les religions, s'havia donat el cas d'un déu que per inciativa pròpia, decideix interveir en la història per a salvar un poble. Sempre havia -i segueix essent en altres religions- l'esforç d'un poble per a que Déu els salvi. En la nostra Història de la salvació, és Déu el que pren la iniciativa.
La culminació d'aquesta història de salvació és Jesús, Déu encarnat que s'integra definitivament en la vida dels homes com un més. Després de ser temptat al desert, fa el seu anunci: el Regne de Déu és aprop. La seva estada en el desert, patint tot allò que el desert suposa, és una prova de la seva humanitat; que el servien els àngels és una prova de la seva Filiació divina. "S'ha complert el temps..." el plaç que s'havia obert amb l'arca de Noé, està a punt d'expirar, ens hem de convertir. Déu vol seguir essent fidel a la promesa feta, però el poble d'Israel ha estat decididament infidel a l'Aliança. "S'ha complert el temps": Ara va "en serio".El lligam entre aquests dos caps de la promesa, el trobem en la lectura de la primera carta de Pere. Jesús salva aquells fins i tot aquells que van renunciar a la salvació de Noé. Fixem-nos que parla dels vuit que es salvaren "gràcies a l'aigua", de "... de l'aigua". Pere viu l'aigua com a mitjà de salvació, no de mort, de la maeixa manera que veu la creu com a camí de resurrecció i no de passió sense sentit. A més ens indica a que ens compronet el nostre ser cristià: el baptisme no és sols "neteja" sinó compromís:  "l'aigua prefigurava el baptisme que ara us salva i que no és una neteja de la brutícia del cos, sinó un compromís amb Déu de viure amb rectitud de consciència, gràcies a la resurrecció de Jesucrist".
Que la Quaresma que hem iniciat servesqui per a recentrar la nostra vida de creients, posant-la en el camí del compromís que ens demana Pere, que siguem fidels a l'Aliança de Déu amb nosaltres, que reconeguem la Resurrecció de Crist com a Salvació.

No hay comentarios:

Publicar un comentario