Impressionant l'actitud del cec. En els nostres dies, en l'Estat del Benestar, els cecs no tenen una vida fàcil. La informació a la que accedim per mitjà de la vista és moltíssima. Imaginem com podia ser en temps de Jesús: únicament la caritat dels veïns, la vida de captàire podien permetre sobreviure sense treballar.
El ced d'aquest fragment de l'evangeli segons Marc ni tant sols demana la curació. El porten a Jesús, i, un cop fora de la vista dels curiosos, Jesúsn li imposa les mans.
Sembla ser (pel que llegim) que en el primer moment la visió no és del tot bona. "...Les veig com si fossin arbres" diu el cec, que ens fa pensar en una visió borrosa, sense detall. Però no es queixa, sinó que diu: "...però caminen".
En el nostre estat del benestar, hauría estat motiu de reclamació, però el cec reconeix que la seva vida ha canviat a millor. Hi veu sense detall, però hi veu; no ho veu clar, però pot caminar.
La nostra perceipció del món ha de ser perfecte, abans que ens resolem a donar una passa. Si no tenim tota la informació, no sabem bé cap on volem anar.
Jesús no ens deixa de banda, Jesús segueix al nostre constat encara que vegem la gent com a arbres. I ens ajuda a millorar la nostra visió del món.
Jesús no ens deixa de banda, Jesús segueix al nostre constat encara que vegem la gent com a arbres. I ens ajuda a millorar la nostra visió del món.
Fent una lectura metafòrica podem pensar que si ens posem en mans de Jesús, veurem més clarament les coses. Llavors Jesús ens envia a casa, a compartir amb els altres la nostra visió, a acompanyar els qui no hi veien encara clar. Però ens hem de mantenir "fora el poble", hem de mantenir la connexió amb Jesús hem de reatablir les condicions, a través de la pregària personal, per a estar amb Ell. Sense ell no podem fer res.
No hay comentarios:
Publicar un comentario