Costa imaginar com anaven les dones al sepulcre, el matí del diumenge, un cop acabat el repòs sagrat del dissabte. Suposant que l'amor cap a Jesús fes possible vèncer la natural prevenció als cadàvers, la tristor devia ser aclaparadors.
A aquesta barreja entre respecte, temor, tristor, s’hi afegeix la sorpresa de veure la pedra que tapava la boca del sepulcre desplaçada, rodolada deixant altra vegada oberta l’entrada.
Així com havien anar les coses, no deixaven se ser seguidores d’un condemnat a mort pels romans, a petició dels grans sacerdots. Podien esperat qualsevol cosa.
Després de trobar l’àngel, tot canvia. Ja no cerquen el cadàver d’un difunt, cerquen un amic viu!. L’encàrrec de l’àngel és clar: Aneu! Els altres ho han de saber.
Llavors es mesclen la por i l’alegria. Encara hi manca la trobada personal amb Jesús.
Un cop s’ha produït aquesta trobada personal, la por fuig, desapareix.
És el missatge de Jesús: No tingueu por! També els ho havia dit l’àngel. No tingueu por!
És aquesta relació personal amb Jesús la que farà possible la recuperació de la confiança i, sobretot, la rebuda de l’Esperit. Sense aquesta relació personal, Pere mai hauria pogut dir, convençut, “nosaltres que hem menjat i begut amb ell després de ser mort...”
Cerquem també nosaltres aquesta proximitat personal. No ens quedem en la por dels que no acaben de veure clar què ha passat. No ens quedem amb els dubtes: Jesús és viu; --No tingueu por. Aneu a anunciar-ho!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario