La traició de Judes sempre ha estat una qüestió difícil d'entendre. Com pot un amic traïr el seu Mestre? Com pot després de tres anys de conviure i sentir el seu missatge?
Les versions, les ficcions, que intentenden explicar aquest comportament de Judes van des de la opció de la sublevació, fins a enveges personals.
El paper de Judes en la Passió és prou sabut, i és fonamental, per altra banda. Hem de recordar que Jesús mateix li diu "el que has de fer, fes-ho de presa" (Cfr. Jn 13-27), assumint la traició com a part del seu propi lliurament, entenent Judes com a "col·laborador necessari", sense el qual els esdevenimetns hauríen estat diferents.
Però hem de parlar de tantes i tantes "traicions" que al llarg dels segles i dels anys els seus seguidor hem estat fent al missatge de Jesús. I al seu estil, i ...
Judes és el Traidor per excel·lència. Però Pere el negà..., Jaume i Joan volien ser els seus "ministres" perquè no havien entès..., a la creu no n'hi havia més que un..., ... l 'Església ha volgut tenir poder temporal, i l'Església s'ha enriquit, i l'Església s'ha aliat amb els poderosos, i...
¿I les nostres traicions? I les nostres negacions?
--Feis, Senyor, que a pesar dels nostres errors, de les nostres febleses, sapiguem demanar-te perdó i retornar a teu costat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario