El pa, per si sol, seria tema per a omblir pàgines i pàgines. Se'n poden explicar moltes coses. Aliment bàsic a la cultura mediterrànea, i a molts llocs de climes temperats, el pa és menjar habitual en totes les cases, fins les més pobres. És també simbol d'unitat entre molts, que deixen de ser un mateix -els grans de blat- per ser una cosa nova -el pa-.
"Llevar-se el pa de la boca" és sinònim de donar-ho tot per un altra; "no tenir ni pa a la taula", vol dir no tenir res...ni tant sols le més elemental per a sobreviure.
Cap d'aquestes referències, ni expressions poden fer sombra a la de Jesús: "Jo som el pa de vida"
Posar el pa com a element de comparació amb un mateix és extrany. Voler ser pa, vol dir ser senzill i humil, ser trossejat i repartit, ser menjat, ser assimilat...
Però pensar i creure que aquest pa és font de vida, que ser repartit, trossejat, assimilat, és la manera de donar vida al món, açò tan sols ho pot pensar i dir Jesús.
Des de que el blat és capolat, triturat en el molí, fins que és pastat, manyagat, menjat i assimilat, les metàfores amb la vida mort, passió i resurrecció de Jesús són abundants.
És aquesta resurrecció de Jesús la que ens dóna la vida per sempre. Per açò tan sols Jesús pot dir "Jo som el pa de vida"
No hay comentarios:
Publicar un comentario