La conversa de Maria Magdalena amb els àngels i amb Jesús és casi la mateixa. "dona, perquè plores?". Ella, amb tot el dolor del cor, respon bonament com els sentiments li ho manen. Quan Jesús li parla, no el reconeix, no l'identifica. Tan sols quan és cridada pel seu nom, reacciona.
És la relació personal la que fa possible la fe en la resurrecció. El raonament no ens hi pot dur; l'experiència de la trobada personal, si.
I la trobada personal amb el Ressuscitat és possible sempre i en tots els temps de la història!. Aquesta és la nostra sort i la nostra salvació. No cal el contacte físic amb Jesús per a poder senti aquesta relació personal. És l'essència del Ressuscitat, que està per damunt de les barreres físiques, per damunt fins i tot de la mort.
Pere, a la primera carta ja valora molt la fe dels que, sense hever vist, hem cregut. Certament, la nostra relació amb Jesús no és la dels apòstols o com la de Magdalena, però pot ser tant certa i tant intensa com la seva.
I així poden ser, com ells, testimonis de Crist Ressuscitat.
Sense aquesta crida personal de Jesús, dificilment serem els seus testimonis. Dexiem-li temps, donem-li ocasions perque ens cridi pel nom. Així el podrem abraçar i ser els seus seguidors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario