Com tantes vegades, les paràboles i les imatges que Jesús empra no són enteses pels deixebles, i molt manco per als altres juejs que l'escolten.
La primera part d'aquest fragment és d'una lògica aplastant, des del punt de vista de ramadeig. Un poble amb llarga tradició nòmada, acostumat a manejar animals, entenia açò de que qui pota la paret, la tanca, no és l'amo, sinó el lladre. També entenen açò de caminar davant del ramat, per tal de indicar-li el camí.
Però no arrioben a entendre el sentit que Jesús dóna a tota aquesta lliçó de ramaderia. potser és perque aquesta lliçó és per als pastors actuals, no per als deixebles de llavors. El camí per a arribar a les ovelles és Ell. Ell és la porta. No podem arrobar-hi d'altra manera, ni proposar altra cosa que Jesús i el seu Regne. Totes les altres maneres de parlar a la gent són pròpies de bandolers, que volen aprofitar-se del ramat. Però les ovelles fugen, perque senten una veu que no els parla de Jesús, sinó d'altres coses. La tasca dels pastors és donar vida a les ovelles.
Potser ens hem de preguntar com és que tenim els corrals buits...
No hay comentarios:
Publicar un comentario