25 de abril de 2012

24. qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set. (Jn 6, 30-35)

Els jueus, com nosaltes en molts de moments, estan convençuts que el passat és la referència, el moment en que Déu actuava a favor d'ells.
Les obres de Moisès són el seu referent. Jesús ha fet coses tant grans i fins i tot més grans que Moisès, però seguieixen demanant-li un senyal.
Quan Jesús pot fer-los veure que és el Pare qui obrava per mitjà de Moisès igual que ara obra per mitjà d'Ell, demanan aquest pa baixat del cel.
"qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set."  No podem entendre l'expressió en sentit literal. Açò ho feia la samaritana. Hem d'entendre que amb el seu ajud, amb la seva força, no necessitarem res més.
Vol dir açò que no ens hem d'esforçar? NO!!. Vol dir que amb el seu ajud les nostres forces bastaran, que trobarem qui ens ajudarà, que encara que ens pensem estar sols, Ell ens acompanya i ens ajuda.
Si vivim en comunió amb Ell, no tindrem mes fan ni set que estar més units a Ell. i açò ens reconfortarà i ens bastarà.

No hay comentarios:

Publicar un comentario