25 de abril de 2012

21. tot seguit la barca tocà terra al lloc on anaven (Jn 6, 16-21)

Les accions miraculoses de Jesús ens mostren que Déu és amb ell, que el poder de Déu l'acompanya. Però no hem de confondre aquestes accions amb "bravuconades" de Jesús com qui diu: "mireu si ho som de poderós".
En ocasions hem d'entendre el relat d'un miracle com a un suggeriment de com han de ser les nostes actituds, que quin ha de ser el lloc de Jesús en la nostra vida.
Aquest miracle podria ser vist d'aquesta manera.
Jesús se'ns acosta de les manera més inversemblats. Quan esteim perduts enmig de la mar; quan esteim a les fosques i no sabem ben bé per on anem; quan esteim desanimats i no veim cap on trobar forces per a continuar.
Llavors, com els deixebles, veim Jesús. Sense posar en qüestió la bomndat de la traducció, podriem entendre que a nosaltres Jesús ens diu: "No tingueu por. Jo hi som"
Llavors, com en la narració de l'evangeli, ja no hi ha ni mal temps, ni vent, ni por. Llavors ja hem arribat.
En la nostra vida esteim a les fosques moltes estones. De vegades veim Jesús, d'enfora, però no el reconeixem, no ens hi acostem prou. Quan els deixebles el volen pujar a la barca, quan nosaltres incorporem Jesús a la nostra vida, els problemes canvien de perpectiva. No sempre desapareixen, com no desapareixen les onades de la mar en un dia de tramontana, però tenim la confiança que la barca no ens fallarà, que remarem junts amb els altres fins al recer, que no perillarem...
Açò també és un miracle.

No hay comentarios:

Publicar un comentario