Voler fer un joc de paraules amb "paraula" i "Paraula" és tant evident, que pot ser complicat.
La paraula entre les persones, ha estat sempre (ara potser no tant) una qüestió d'honor. La paraula donada era incontestable, com un contracte. Encara ara, legalment existeix el contracte verbal, sense fer parpers.
Molt més encara quan la paraula no és d'homes, sinó Paraula, i ve de Déu.
La Encarnació es pot entendre com un "contracte verbal" de Déu i els homes. Un contracte en que Déu hi posa molt més que l'honor, hi posa el Fill. Un conctracte que ens lliga, homes i Déu per sempre, en lo més intim i essencial: Déu és homes; els homes som de Déu.
És un conctracte que no es pot tornar enrrera. Nosaltres ho feim consntantment. però Déu no ha fallat mai. En apariència, "falla" en algunes coses, però només als ulls humans: neixer en un pessebre, viure amb austeritat, fins a morir a la creu, són actituds que no casen amb Déu fet home, als nostres ulls, curts de vista.
Als Ulls de Déu, no falla. Qui falla som nosaltres que no el reconeixem.
A Déu, ningú no l'ha vist mai:el seu Fill únic, que és Déui està en el si del Pare,és qui l'ha revelat.
Aquesta és la raó de la encarnació: fer-nos arribar l'amor de Déu. Acceptem-lo
Joan Manuel Mercadal Victory
No hay comentarios:
Publicar un comentario