30 de diciembre de 2010

Liu Xiaobo i la saviesa

Dia sisè dins l’octava de Nadal.



¿Que ès el que compta en el món?

Allò que satisfà els desigs dels homos,

allò que sedueix els seus ulls i l’ostentació de la riquesa.

Tot açò, no ve del Pare, sinó del món.

El món passa, amb tots els seus desigs,

però el que compleix la voluntat de Déu, dura per sempre.
1Jn 2,12-17


A mitjan mes de Desembre, dins l’avió que em duia cap a Bangkok, per posteriorment enllaçar cap a Hanoi, em van donar per llegir el diari El País, del que em vaig quedar enganxat a l'article que parlava del premi Nobel de la Pau, al que el govern de Pekín, que el te tancat a sa presó amb una condemna d’onze anys per un suposat delicte d’incitar a la subversió des poder de s’estat, va impedir que anés a recollir dit guardó. Em va impactar molt el caràcter savi i conciliador de les paraules que Liu Xiaobo, el guardonat en qüestió, va dir poc després de ser comdemnat. En transcriuré un petit fragment:

- Crec que la meva feina ha estat justa, i que Xina serà algun dia un país lliure i democràtic. El nostre poble es banyarà en la llum del sol de la llibertat, enfora de la por. Estic pagant el preu perque avancem en aquesta direcció, però ho faig sense sa menor lamentació. Som conscient des de fa temps de que quan un intel·lectual s’alça davant un Estat autocràtic, la primera passa cap a la llibertat ès sovint, una passa cap a la presó. Ara he donat aquesta passa, i la vertadera llibertat ès molt més a prop.
Quan no hem comprès que “es que compleix sa voluntat de Déu, dura per sempre”, esteim sempre angoixats. Som com es que cau a s’aigua i no sap nedar: es retgira..., i per açò s’enfonsa..., i per açò s’esforça per mantenir-se flotant..., i per açò es fona cada vegada més. Si perdés sa por i deixés que es seu cos s’enfonsés lliurement, aquest retornaria a sa superfície per sí sol.

Açò ès el que va fer Liu Xiaobo. Açò ès el que entenc que ens diu Joan a n’aquest fragment de sa seva primera carta.

En que un estigui tancat
I es trobi entre reixes
Pot estar alliberat
Més que un que amollat es queixa
Per gaudir de llibertat
Amb pura autenticitat
En saviesa hem de créixer.
Bep Guàrdia

No hay comentarios:

Publicar un comentario