Us ha nascut avui, a la ciutat de David,
un salvador, que ès el Messies, el Senyor.
En es temps en que feia postconfirmació amb es titular d’aquest blog, en Joan Mercadal, activitat que va contribuir de manera molt eficaç a descobrir que sa religió no ès una representació de teatre els Diumenges de matí, ni tampoc una creença, sinó una realitat, mai oblidaré una nit de Diumenge que tenia aparcada sa moto davant ca els meus pares, as carrer d’Anuncivay, i arribant cap a casa des de s’American Bar, vaig veure algú ajupit devora sa moto en qüestió, que m’estava robant sa benzina.
Sa meva primera reacció, va ser por, sa segona, ficar-me a córrer a pigar-li una cosa as cul per fer-li sebre a punyades que sa benzina era meva... sa tercera, va ser pensar amb allò que en Joan es rompia ses banyes (amb es bon sentit de sa paraula) per mostrar-nos un dimarts cada quinze dies:
“Si algú t’obliga a caminar una milla amb ell, camina-hi dues, si algú et vol prendre es sau, dóna-li també sa camia” ...
Em vaig atracar as rapinyaire, em vaig treure de sa butxaca ses úniques cinc-centes pessetes que em quedaven per passar sa setmana a sa que entràvem i els hi vaig donar perque comprés benzina i no em deixés a jo en faldaret a l’endemà de matí per anar a fer feina.
Sa sensació que em va invadir en es moment d’aquesta acció, no la puc descriure amb paraules, però puc dir que, tot i que no era sa nit des solstici d’hivern, va ser es meu primer Nadal, perque va néixer en jo LA LLUM. Una llum que amb moltíssimes i molt grosses errades, i algun petit encert, d’aleshores ençà, en primera instància dintre de jo, i conseqüentment, as meu entorn, he mirat de gaudir i propagar.
Bep Guàrdia
A un estable es va infantar
Sa llum més gran que es va fer
Però amics jo us diré
Cadascú l’ha de trobar
A un puesto que jo no sé
Però us aconsellaré
Entre lo més flac cercar
Que ès es modo de trobar
Es Nadal més vertader.
Aquí jo aprofitaré
Per bon Nadal a tots desitjar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario