Quines coses. M'ho he mirat a tres bandes diferents: l'evangeli d'avui és el mateix de la missa d'ahir!. I ara ?
Sempre que llegeixo aquest fragment dels evangelis m'acud a la memòria l'unic fragment que jo me sé dels "Pastorells", versió de Maó, que diu:
"Oh Josep, fill de David,
no abandonis a Maria,
perque és motiu d'alegria
allò que et té tant afligit".
no abandonis a Maria,
perque és motiu d'alegria
allò que et té tant afligit".
La literatura popular es fixa en allò que l'evanglei dissimula, o passa directament per alt: les emocions humanes.
El "Josep de l'evangeli" apareix fred, distant. Home just, decideix de desfer l'acord matrimonial en secret. ¡Com si en un poblet com Natzaret no s'hagués sabut!. Però l'evangelista no recull l'angoixa que devia passar abans de prendre la decisió. Tots, quan hem pres decisions importants, hem tingut moments dificils.
El "Josep dels 'pastorells'", que no són l'evangleli, ens és més proper als nostres sentiments en un moment com aquest L'àngel de la funció, almenys li reconeix que la decisió l'ha de tenir afligit. De cap manera és una decisió que haguñes pogut pendre sense patiment.
El mateix passa amb l'angoixa de "l'infant perdut i trobat en el Temple" com diu el misteri del Rosari. Els qui tenim fills o filles podem pensar que entre el "perdut" i el "trobat" hi ha tres dies de patiment, d'angoixa total i absoluta pel fill que ha desaparescut.
Siguem capaços de posar també sentiments a la Sagrade Escriptura. Sense afegir sensibleria, podem trobar-nos amb les persones que protagonitzen aquests relats. Potser ens seran més propers, i n'aprendrem algunes coses.
Joan Manuel Mercadal Victory
No hay comentarios:
Publicar un comentario