“Uns tant i altres tant poc”, és una expressió que ens ve al cap quan veim les diferències entre les possibilitats o les capacitats de diverses persones o grups o països. O les exigències que els mestres o els pastors o els entrenadors posen a uns o altres dels deixebles.
La primera lectura ens parla de la generositat de Déu amb els seus. De l’Esperit de Moisès, Déu encomana setanta-dos ancians del poble. Fins i tot els que no havien anat a la reunió. Moisès, generós al seu torn, no desautoritza els qui profetitzen per l’Esperit que han rebut. Al contrari, els encoratja: Tant de bo tots tinguessin aquest esperit: tots sabrien el que Déu vol d’ells i de tot el Poble per la seva boca.
L’evangeli ens explica una rèplica de la segona part del text de l’Èxode. Jesús tampoc desautoritza qui ha rebut l’Esperit, encara que els seus deixebles no els coneixen. La reacció de Joan és també la nostra en moltes ocasions: “aquest no és dels nostres, no el coneixem, d’on deu venir?, que deu voler?”. A aquesta inquietud Jesús ens respon: Tots els que fan el bé són dels nostres. Siguin d’on siguin, de la comunió que siguin, de la religió que siguin, perquè el que volem és que tots facem el bé.
Les exigències de la rebuda de l’Esperit, el do de profecia, els don de guarició, el do de llengües, ens semblen molt exigents, i ho són. Són l’exponent d‘allò que som capaços de fer si tenim confiança i fe en l’esperit rebut. Però el que Jesús ens demana és tant senzill com donar un got d’aigua. Aquest és el nivell d’exigència que se’ns planteja i al que hem de donar compliment.
No cobrir aquesta línea per causa nostra, per deixadesa o desídia és el que hem d’evitar a qualsevol preu. És el que ens indiquen aquestes afirmacions tant impressionants: treu-te l’ull..., talla’t la ma... Cal fer fora de la nostra vida tot allò que ens impedeix ser el que Déu vol de nosaltres.
És el que ens acota Jaume a la seva carta, parlant de les riqueses. Si el nostre cor es ple d’ànsia per les riqueses materials, no hi ha lloc per a l’Esperit. No podrem, així, viure de la manera que Jesús ens proposa. La riquesa com a valor suprem no encaixa en l’escala de valors del Regne.
Facem lloc als nostres cors per a l’esperit que ens mostrarà com conviure amb els germans, com compartir, com donar aquest got d’aigua a qui ho necessita, com fer present en el món el missatge de Déu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario