“Qui més ha rebut, més pot donar”. Jesús, amb la pregunta que fa al seu amfitrió, i aquest amb la seva resposta deixen clar que els qui han rebut el perdó més gran, seran més agraïts.
Jesús dóna tot; la pecadora de l’evangeli dóna molt, amb el perfum i amb la seva actitud personal; Teresa de Calcuta, donà la vida pels que no tenien res i no li ho podien agrair amb diners ni amb altres obsequis.
La narració de l’evangeli ens mostra la dificultat d’entendre i posar en pràctica els valors del Regne. Simó, fariseu, es posa a la fila dels que conviden Jesús a casa seva, però possiblement encara no ha entès el que implica fer-ho. Fins i tot Jesús li recriminarà que no hagi complert els deures de cortesia habituals entre els jueus. La pecadora, que no es pot permetre de convidar-lo, passa per sobre de les normes i “dóna” els seus estalvis, en perfum, i posa la seva vida literalment als peus de Jesús.
Jesús planteja un curiós “joc a tres bandes” entre pecats, fe i obres. Ningú sap quans pecats tenim cadascun, ni quanta fe. Tant sols Jesús pot fer aquesta avaluació. L’únic que podem percebre amb els nostres ulls humans són les nostres obres.
Són aquestes obres les que mostren a Déu i als homes quina és el nostre rerefons. Els nostres pecats i la nostra fe, queden entre Déu i nosaltres, però les nostres obres, són les que han de mostrar que el que marca la nostra “fulla de ruta” és la nostra fe.
La capacitat de Déu de “passar” dels nostres pecats és infinita. Tant sols ens cal reconèixer-los, i fer el canvi d’actitud que Ell ens demana. Com Diu Sant Jaume: «Tu tens fe i jo tinc obres; mostra’m, sense les obres, que tens fe, i jo, amb les obres, et mostraré la meva fe».
Mare Teresa ens mostra com una gran fe es viu amb bones obres, i en el seu cas, grans obres. Reconèixer la nostra petitesa, ens farà ser agraïts del perdó rebut i ens podrà ajudar a fer camí cap una vida és coherent.
Jesús dóna tot; la pecadora de l’evangeli dóna molt, amb el perfum i amb la seva actitud personal; Teresa de Calcuta, donà la vida pels que no tenien res i no li ho podien agrair amb diners ni amb altres obsequis.
La narració de l’evangeli ens mostra la dificultat d’entendre i posar en pràctica els valors del Regne. Simó, fariseu, es posa a la fila dels que conviden Jesús a casa seva, però possiblement encara no ha entès el que implica fer-ho. Fins i tot Jesús li recriminarà que no hagi complert els deures de cortesia habituals entre els jueus. La pecadora, que no es pot permetre de convidar-lo, passa per sobre de les normes i “dóna” els seus estalvis, en perfum, i posa la seva vida literalment als peus de Jesús.
Jesús planteja un curiós “joc a tres bandes” entre pecats, fe i obres. Ningú sap quans pecats tenim cadascun, ni quanta fe. Tant sols Jesús pot fer aquesta avaluació. L’únic que podem percebre amb els nostres ulls humans són les nostres obres.
Són aquestes obres les que mostren a Déu i als homes quina és el nostre rerefons. Els nostres pecats i la nostra fe, queden entre Déu i nosaltres, però les nostres obres, són les que han de mostrar que el que marca la nostra “fulla de ruta” és la nostra fe.
La capacitat de Déu de “passar” dels nostres pecats és infinita. Tant sols ens cal reconèixer-los, i fer el canvi d’actitud que Ell ens demana. Com Diu Sant Jaume: «Tu tens fe i jo tinc obres; mostra’m, sense les obres, que tens fe, i jo, amb les obres, et mostraré la meva fe».
Mare Teresa ens mostra com una gran fe es viu amb bones obres, i en el seu cas, grans obres. Reconèixer la nostra petitesa, ens farà ser agraïts del perdó rebut i ens podrà ajudar a fer camí cap una vida és coherent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario