18 de septiembre de 2012

18. Déu ha visitat el seu poble (Lc 7. 11-17)

Jesús és home de contrastos. En ocasions, com van llegir ahir, la fe manifestada és suficient per a obrar un miracle. Sense entra a la casa, sense contacte, sense dir casi res.

Avui veim el cas contrari, o complementari. Sense que la desconsolada mare li digui una paraula, Jesús pren la iniciativa, li parla, toca el fèretre, dóna la ma al difunt i li ordena que s’aixequi.

Quin seguit d’irregularitats és capaç de fer Jesús quan el seu cor es commou! Parlar amb dones, tocar el fèretre, donar la ma al difunt i dirigir-li la paraula són quatre causes o bé d’impuresa, o de ser considerat un trastornat mental.

A pesar de tot, Jesús té en ment una sola cosa: mostrar als homes que la bondat de Déu és infinita, i que mai li agradarà que una viuda quedi sola en el món. Els miracles no són altra cosa que les manifestacions de l’Amor de Déu en diverses circumstàncies.

Nosaltres no podem reviure un difunt, ni alleugerir un malalt. La feblesa de la nostra fe no ho permet. Però podem fer que el dol dels parents sigui més lleuger, que passi amb menys dolor, que duri el mínim imprescindible.

I, sobre tot, amb el nostres testimoniatge podem fer present l’amor de Déu entre els homes. Aquesta és la intenció de Jesús, i aquesta ha de ser la nostra intenció en les relacions amb els nostres germans, especialment amb les més necessitats.

No hay comentarios:

Publicar un comentario