La comparança de la llum pot ser aplicada tant en sentit literal com en sentit figurat. La nostra fe pot ser aquesta llum que ens ha estat donada.
Segurament ja ho he comentat alguna vegada, però la llum, la des les llànties i les espelmes és de les poques coses que tant com més es dóna, més es té. No minva, sinó que es multiplica. Açò no ho podem fer amb els doblers, o els aliments, però podem fer-ho amb la llum. El Símbol de la llum del vespre de Pasqua ens ho fa viure d’una manera molt especial. La nostra fe, com aquesta llum, l’hem rebuda per a ser donada.
Com la llum no és encesa per a ser posada davall del llit, tampoc la nostra fe ens és donada per a la nostra vida personal, per a les actuacions en l’àmbit privat. És per a compartir i perquè ens faci viure d’una altra manera.
El llenguatge críptic que empra Jesús ens pot fer pensar en diversos aspectes de la nostra vida, però la nostra fe és aquest aspecte que un dia serà posat públicament al descobert.
La nostra vida canvia quan l’Esperit ens acompanya, encara que nosaltres no sapiguem com. Canvia la relació amb els altres, la capacitat de compartir, la possibilitat d’ajudar qui ho necessita. Un dia o altra, la percepció que els altres tenen de nosaltres canviarà.
Llavors aquesta nostra nova manera de viure farà que la nostra fe creixi encara més, mentre que aquells que viuen sense mostrar en el seu viure de cada dia quins són els seus valors, sense manifestar els valors del Regne, sense compartir amb els germans de la comunitat cristiana la seva fe, poc a poc, sense saber com, perdran les seves referències, perdran la fe que creien tenir.
La Carta de Sant Jaume ens ho recordava fa unes setmanes: la fe sense obres no es pot demostrar, però tampoc es pot viure, i poc a poc acaba morint.
No hay comentarios:
Publicar un comentario