No podem negar que en el món hi ha diferències entre els pobres i els rics. Negar que aquestes diferències econòmiques cada vegada són majors també seria una il•lusió. És evident que els rics són cada cop més rics i que els pobres cada vegada son més i més pobres.
Aquestes diferències no són volgudes per Déu, ni són originades per la naturalesa. Qui fa les diferències entre uns i altres són els mateixos homes, sobre tot els que estan en el costat còmode de la divisòria.
Déu ha optat pels pobres. Ho ha fet clarament amb Jesús, que els va escollir com a companys de viatge en la seva estada entre els homes, des del naixement, entre pastors, fins a la mort, entre lladres. Tota la seva trajectòria vital va ser entre els més desafavorits de la societat.
En els textos de les benaurances pot semblar que Jesús aplaudeix la existència de la pobresa i el malviure dels pobres. Res més lluny de la realitat. El que Jesús posa en valor són les actituds i les virtuts dels que, a pesar de viure en la pobresa són capaços de compartir, de viure d’acord amb els valors del Regne.
Els advertiments que segueixen a les benaurances són avui més actuals que mai. La distància entre les economies dels pobres i les dels rics ha crescut en lloc de minvar en els darrers anys. Els pobres i els països pobres ho són més que mai. En part a causa del tracte que reben de nosaltres, els rics.
Aquesta responsabilitat fa que avui aquest “ai de vosaltres!” hagi de ser causa d’un canvi d’actituds. La famosa crisi ha de ser l’oportunitat per a redescobrir l’austeritat, el goig de compartir i tants de valors que els temps de bonança ens han fet oblidar.
Que el nostre futur no sigui la fam, depèn de com reaccionem al clam dels famolencs
No hay comentarios:
Publicar un comentario