Intencions diferents, moments de la història diferents, però amb una gran complementarietat. Els texts de les lectures d’aquesta setmana són un bon exemple d’aquesta complementarietat entre Nou i Antic Testament, i de la oportunitat que suposa per a nosaltres donar peu a la Paraula de Déu a donar-nos pistes sobre com ha de ser la nostra vida.
A la primera lectura, coratge. Valentia, amb la seguretat de que Déu, un Déu de Justícia, que defensa els oprimits. El Déu que salva.
El salm reforça aquesta idea, explicant com és l’actuació de Déu: dóna la vista als cecs, redreça els vençuts, protegeix els orfes i les vídues.
La Carta de Jaume ens exigeix que sigui aquesta la nostra manera de fer, i sense excloure ningú: no ens està permès escollir en funció de les aparences. Res més enganyós que l’exterior de les persones. No sempre sabem reconèixer Jesús en els menys afavorits de la societat, però és en ells en els que Jesús vol ser reconegut.
L’evangeli els demana alhora capacitat de comunicació i discreció. La comunicació, establerta entre nosaltres i Déu i amb els germans, necessita la nostra obertura, les nostres orelles apunt, amb capacitat per a rebre la Paraula de Déu i per a escoltar el clam del nostre temps. Aquesta obertura ens permetrà després, com passa amb el sord, parlar als nostres germans i veïns.
Discreció és el que diferencia, entre altres coses, Jesús dels sanadors del seu temps. No vol fer espectacle: vol salvar la persona. Per açò el decanta de la multitud, per a possibilitat la trobada personal i restablir-lo després a la societat. Tampoc ho fa amb les seves pròpies i úniques forces, sinó amb el Pare, recolzat en Ell, enviat per Ell.
Aquest “viatge” a la calma i retorn a la societat, és el que permet, després de la trobada personal ser testimoni amb seguretat.
L’Eucaristia dels diumenge pot ser perfectament el moment en el que, cercant la quietud i agafant forces per a retornar a la societat. És l'espai per a aixecar els nostres ulls cap al Senyor, per a demanar-li les seves forces, per a recolzar-nos en ell.
Compartint aquesta proximitat amb el Senyor amb els germans, som enviats al món per a ser testimonis de la nostra fe.
No hay comentarios:
Publicar un comentario